Un ple accidentat i amb suspens anticipa la legislatura més agitada
Lastra va patir una caiguda, i la dreta, un revés ordit per Podem
El valleinclanesc president de la Mesa d’edat del Congrés, el socialista Agustín Javier Zamarrón, es va esforçar molt a compondre durant el ple constitutiu una sessió gongorina, amb la seva elegant prosa del segle d’or, del segle XVIII, a tot estirar, però el resultat, sense sortir del barroc, va ser més aviat quevedesc. No precisament per la seva falta d’afany i de traça, sinó per l’inici agitat d’una legislatura que avui només es pot conjugar en subjuntiu. Zamarrón, que va arribar a citar de gairell el romanç Amarrado al duro banco, del poeta cordovès, va posar molt d’èmfasi a envoltar la seva amabilitat en una sintaxi culterana i simpàtica, però el resultat de la convulsiva sessió va estar més a prop de l’amfibologia i del joc d’enginy cortesà de Quevedo.
De poc va servir que Zamarrón obrís les seves paraules amb un exercici d’humilitat solemne, demanant perdó als sobirans per no haver aconseguit formar govern amb la Cambra anterior. Tot just arrencar pròpiament la sessió, el més gran va reprendre la més jove: en una mena de faula moral, Zamarrón va cridar a l’ordre Marta Rosique, diputada d’ERC i vicepresidenta de la Mesa d’edat, que va començar la lectura dels diputats electes incloent els noms dels quatre exdiputats avui condemnats a presó per la sentència de l’1-O. Zamarrón va expressar a la seva singular manera el seu deixem-ho córrer, després d’advertir la diputada republicana:
“Oblidem aquests temps de núvols passatgers”.
Aleshores ja hi havia hagut episodis poc decorosos, fins i tot abans de començar el plenari. En aquesta sessió constitutiva, i fins que la Mesa del Congrés assigni els escons a ses senyories, cada diputat pot seure on consideri. Això va provocar una escena pròpia del començament de les rebaixes, i, com en un dia de classe, protestes pels sembradors d’abrics i bosses de mà –per a mi i per a tots els meus companys–, en particular entre els diputats de Ciutadans i els de Vox, que han vist intercanviar-se la seva posició de tercera i cinquena força gràcies a la repetició electoral i que buscaven el centre de l’escena; és a dir, el sector central de l’hemicicle.
La cursa es va decantar a favor de la formació liderada per Santiago Abascal, com una petita darrera humiliació per a l’escapçat grup parlamentari de Ciutadans. La turbamulta del repartiment d’escons va ser tan gran que els menys precipitats, com per exemple el portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, van acabar al galliner. La picabaralla va ser poc edificant: “Com a primera imatge de la legislatura no convida a l’optimisme”, comentava el portaveu dels comuns, Jaume Asens.
A aquella hora es colava fins al saló dels Passos Perduts la cèlebre melodia de Nino Rota per a El padrí. Era un altaveu que havia col·locat a la vora de la porta dels lleons un petit grup de policies, tot just unes desenes, en aquell moment, que reivindicaven equiparació salarial. Minuts després es va torçar el turmell la portaveu del PSOE, Adriana Lastra, un fet que obligava a una ràpida atenció dels serveis mèdics de la Cambra i el seu acompliment posterior en cadira de rodes. Va estar a punt d’ocupar un espai al costat de les taquígrafes, acompanyant Pablo Echenique, però, amb dificultats, va triar pujar a l’escó.
Echenique somreia, però no
Els diputats de Vox van pugnar amb els de Cs i gairebé van arribar a les mans per ocupar el centre de la Cambra
era –ho sabríem després– per la desgràcia sobtada de la portaveu socialista, com alguns maliciaven. Elegida Meritxell Batet per a la presidència de la Cambra, a més dels seus quatre vicepresidents, va arribar la sorpresa: Unides Podem s’havia procurat els vots de les seves escissions, Més País, com també catalans i bascos, i va arrabassar a Vox una segona cadira a la Mesa.
Echenique i el seu company Txema Guijarro havien estat fent comptes i conjuminant l’operació, calladament, feia un parell de dies. Perquè després els malastrucs diguin que les matemàtiques no serveixen en política. I una nota mental per al futur: contra pronòstic, ahir l’esquerra es va coordinar més bé que la dreta en aquest nou hemicicle.