Les mil i una promeses

Per les Tretze Roses, pel planeta o per la llibertat són algunes de les fórmules amb què els parlamentaris van acatar la Constitució

Més que un tràmit, la fórmula per acatar la Constitució –que han de pronunciar diputats i senadors– s’ha convertit en un exercici de funambulisme lèxic per eludir el clàssic “sí, ho juro” o “sí, ho prometo”. La sessió d’ahir va oferir un nou repertori, que van acceptar les presidentes del Congrés i el Senat. Davant les protestes de PP, Vox i Cs, que van anunciar accions legals, Meritxell Batet va recordar dues sentències del Tribunal Constitucional i una interpretació recent de la Junta Electoral Central que avalen la flexibilitat dels requisits formals.

UNIDES PODEM

Alguns diputats van prometre “per la democràcia”. Juantxo López de Uralde ho va fer pel planeta, i Rafael

Mayoral, per les classes treballadores. El secretari primer de la Mesa, Gerardo Pisarello (En Comú Podem), ho va fer “per les Tretze Roses”, i el tercer, Javier Sánchez (UP), pels drets socials.

VOX

Els diputats i senadors de la formació ultradretana van jurar el seu càrrec “per Espanya”.

ERC

“Per la llibertat dels/les presos/es polítics/ques i fins a la constitució de la república catalana, per imperatiu legal, sí, ho prometo”, va ser la fórmula de diputats i senadors. María Carvalho va al·ludir al racisme.

JxCAT

“Amb lleialtat al mandat democràtic de l’1 d’octubre, per fidelitat al poble de Catalunya, per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per imperatiu legal ho prometo”, va ser la fórmula dels diputats. Els senadors ho van fer mitjançant escriptura notarial.

CUP

“Per imperatiu legal ho prometo, en lleialtat primera i última al nostre poble”, van dir els diputats Albert Botran i Mireia Vehí.

Pocs diputats no van usar una fórmula territorial. Joan Baldoví (Compromís): “Prometo defensar els interessos legítims del poble valencià”. Néstor Rego (BNG) ho va fer per defensar “Galiza”. I també el càntabre José María Mazón va al·ludir a la seva regió. El diputat de Teruel Existeix va recordar la situació de la seva regió i va demanar d’evitar “una Espanya buidada”.

Mentrestant, a la Cambra Alta el repertori va ser variat. Carles Mulet (Compromís) va prometre “pels drets del País Valencià”. I Joaquín Egea i Beatriz Martín (Terol Existeix), per “exigir el compliment dels articles 138 i 139 de la Constitució” i per evitar “una Espanya buidada i una de desenvolupada”. Vicenç Vidal (MES per Mallorca) va prometre en català “sense renunciar al dret d’autodeterminació dels pobles i per la lleialtat als pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera”. María Pilar González (Endavant Andalusia) va prometre “per Andalusia lliure”, i Sara Vilà (En Comú Podem), “per la igualtat de gènere, per la justícia climàtica i perquè els nens tinguin un futur millor”. Idurre Bideguren (EH Bildu) va prometre en eusquera per imperatiu legal i “fins a l’arribada de la república basca”.