L’esquerra reforça el seu control del Congrés malgrat la irrupció de Vox
Meritxell Batet és reelegida presidenta per 166 vots, a deu escons de la majoria absoluta de la Cambra
L’esquerra tindrà majoria a la Mesa del Congrés. Serà una majoria més folgada del que es preveia, ja que ahir el PSOE va aconseguir tres seients, i Unides Podem, tres més, durant la sessió de constitució de la Cambra Baixa. El PP tindrà dos representants, i Vox, que entra a l’òrgan de direcció del Congrés per primera vegada, un altre.
La dreta va perdre el quart representant, que en principi li corresponia, per la falta d’acord entre el PP, Vox i Cs, una situació que va aprofitar el grup socialista i el d’Unides Podem per, amb el suport d’altres grups minoritaris, entre els quals figuraven ERC i JxCat, ampliar la seva majoria gràcies a un acord tancat a última hora.
El control de la Mesa del Congrés és important perquè és on s’ordena el funcionament de la Cambra. S’hi defineixen els calendaris, es tramiten o es paralitzen lleis o s’activen les comissions de la Cambra. Però, a més a més, la nova composició de la Mesa va demostrar la viabilitat d’arribar a acords entre els grups progressistes, els mateixos que haurien de crear la majoria per a la formació del Govern.
La veritat és que ahir la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va obtenir 166 vots, cosa que situa el seu suport a deu vots de la majoria de la Cambra. Per assolir aquesta suma i guanyar la segona votació, perquè no va assolir la majoria absoluta a la primera, va
ERC i JxCat van aportar els seus vots per obtenir l’avantatge que va evitar que la ultradreta tingués una secretaria
requerir els vots del PSOE, UP, el PNB, el PRC, Terol Existeix, Compromís i Més País. ERC i JxCat van votar nul perquè van introduir paperetes amb la paraula “llibertat” a l’urna. La majoria de la investidura va començar a prendre forma ahir, però també
gurada, almenys ara per ara.
Contràriament, també es va posar en evidència que ara mateix l’acord dels socialistes amb el PP o Ciutadans és una via cega. El PSOE va proposar fa uns quants dies al PP de crear un “cordó sanitari” contra la formació d’ultraa
dreta per excloure-la de la Mesa. La seva idea era que els socialistes tinguessin tres representants, els populars tres més, dos Unides Podem i un Ciutadans. Però Pablo Casado no va voler participar en aquell cordó sanitari i, malgrat que l’oferta el beneficiava, la va
No hi va haver, doncs, acord ni entre els grups de la dreta ni d’aquests grups amb el PSOE, que, en canvi, sí que va forjar les majories quan va prestar part dels seus vots a la formació de Pablo Iglesias. El PP va sumar els vots de Cs i Vox per donar suport la candidatura d’Ana Pastor a la presidència. A la resta de les votacions Vox només va tenir els seus propis vots.
Perquè el cordó sanitari impulsat pel PSOE s’hagués fet efectiu, els socialistes haurien d’haver repartit més els seus vots i haurien d’haver renunciat a la vicepresidència primera. Però no van voler fer aquest sacrifici. Així, el socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis es va convertir en vicepresident primer; la popular Ana Pastor, en segona; Gloria Elizo, d’Unides Podem, es va situar a la tercera vicepresidència, i Ignacio Gil Lázaro, exdiputat del PP avui a Vox, va obtenir la quarta vicepresidència.
Pablo Echenique va ser qui va articular el pla per aconseguir una secretaria extra per al seu partit i arrabassar-la a Vox gràcies a un acord amb ERC, JxCat, Més País, la CUP i el PSOE i va buscar la manera de distribuir els vots de totes aquestes formacions.
El pla va funcionar, i la conseqüència va ser que Gerardo Pisarello (UP) serà el secretari primer; Sofía Herranz (PSOE), la segona; Javier Sánchez Serna (UP), el tercer, i Adolfo Suárez Illana (PP), el quart.