Males notes d’un PISA polèmic
El resultat de les proves PISA 2018, que han mesurat la competència dels alumnes de 15 anys en ciències i matemàtiques, és negatiu tant a Espanya com a Catalunya. Les dades mostren que no s’ha millorat respecte a anys anteriors, que estem lleugerament per sota de la mitjana mundial i que un 25% dels alumnes no superen el mínim més baix en matemàtiques, és a dir, no saben comparar distàncies o convertir moneda, la qual cosa els situa en greu risc d’exclusió social.
Espanya va quedar fora de les proves de comprensió lectora perquè es van detectar al seu dia “anomalies” en les respostes, fet que ha generat una gran polèmica, i l’OCDE no descarta que això hagi influït en els resultats en ciències i matemàtiques. En aquesta última matèria, Espanya aconsegueix 481 punts d’una mitjana de 500. Cinc punts menys que el 2013. Catalunya obté 490 punts, deu menys. Es millora lleugerament en ciències, en què Espanya assoleix 483 punts, però ha baixat deu punts –quinze a Catalunya– respecte a l’informe del 2015.
Resulta preocupant constatar que els països més avançats ens superen l’equivalent a gairebé tres cursos acadèmics. És a dir, si un estudiant espanyol de 15 anys anés a estudiar a Pequín o Xangai, el seu nivell allà seria el d’un alumne de 12 o 13 anys.
Els alumnes examinats són la primera generació educada a Espanya en un context de retallades, que van començar el 2011. Però la crisi no justifica els mals resultats, ja que un país com Portugal, que va haver de fer més retallades que Espanya i fins i tot es va veure obligat a demanar ajuda financera a la Unió Europea, millora els resultats des de l’any 2000.
Les reaccions polítiques, en l’àmbit estatal i autonòmic, han estat de treure’s la responsabilitat pels mals resultats. El Govern espanyol en funcions n’ha culpat l’anomenada llei Wert i el seu model curricular, mentre que autonomies com Catalunya i la Comunitat de Madrid diuen que no atorguen validesa a aquestes proves perquè estan “contaminades”, com va succeir amb la comprensió lectora. El Departament d’Educació veu “poc creïble” que el sistema educatiu català hagi perdut tants punts en tan poc temps. També els sindicats docents han criticat l’informe perquè es basa en proves estandarditzades i per les grans diferències de resultats entre autonomies. La polèmica que ha envoltat aquest informe PISA després d’ajornar-se la nota sobre lectura pot posar en dubte els resultats, però també constata realitats que és urgent millorar.
L’informe ha analitzat a més l’ambient als centres i l’assetjament escolar, i en això destaquem per bé. Els alumnes espanyols tenen més sentiment de pertinença a l’escola, veuen amb optimisme el seu futur, el 75% diuen que estan satisfets amb la seva vida i afirmen que no se senten sols. El bullying ha baixat, però el 30% dels alumnes fan campana alguna vegada i el 44% arriben tard a classe.
Els estudiants espanyols i catalans de 15 anys empitjoren en ciències i en matemàtiques