La Vanguardia (Català)

Pa i roses

- Joana Bonet

Al barri han tancat alguns bars, i després d’una bona modernitza­ció han substituït la vella fortor de fritada i bota de vi per la flaire de la farina enfornada. Les fleques que ofereixen pans de massa mare, espelta, de llavors variades o de tomàquet, d’oliva, panses i nous han esdevingut els colmados del futur. La ideologia del benestar ha imposat nous costums. El retorn a l’essencial no només conviu amb la imparable tecnologit­zació del món, sinó que n’accelera la demanda, cada vegada més exigent i sofisticad­a, mentre la cultura de bar entra en decadència i l’hàbit de freqüentar-los, a certa edat, respon inequívoca­ment a un mal acomodamen­t amb les rutines.

Al poble hi havia sempre dues classes d’homes: els que anaven al bar –la majoria– i els que no el trepitjave­n mai. La seva renúncia els feia virtuosos, però alhora els aïllava de la resta. No jugaven a cartes, no bevien cigalons recolzats a la barra, amb un escuradent­s entre els llavis, o menjant cacauets, ni s’herniaven a brams quan veien una mà definitiva. Però semblaven més tristos. Sense saber-ho, emulaven aquell

Adorno tan esnob que va arribar a qualificar de frívola La consagraci­ó de la primavera de Stravinski i, quan va emigrar als Estats Units, va haver de suportar Mickey i Minnie per tot arreu. “Cada visita al cinema em deixa, contra tota la meva vigilància, més estúpid i pitjor”, va escriure.

Davant el floriment de la cultura del pa caldria revisar la càrrega política d’aquest aliment, que simbolitza la mínima porció de dignitat humana. Al llarg de la història, les civilitzac­ions van haver d’intercanvi­arlo per llibertat. Fa més de cent anys, la sufragista Helen Todd feia campanya a Illinois advocant pel dret al vot femení i utilitzava un eslògan, “Pa i roses”, que va explicar així: “El sufragi contribuir­à a avançar en el moment en què el pa de la vida, que és la llar, el refugi i la seguretat, i les roses de la vida, la música, l’educació, la natura i els llibres, siguin l’herència de cada nen que neixi al país, en el govern del qual té veu”.

En la nostra ànsia per garantir-nos el pa, oblidem les roses. Heus aquí el nostre planeta reescalfat, esgotades gairebé les seves reserves, o la nostra educació cada cop més amenaçada per la precarieta­t, també per la ignorància dels que pretenen alterar la sembra de coneixemen­t i canvien programes educatius, alteren conceptes i realitats i fan des-pedagogia amb les seves doctrines negacionis­tes. Sí, que obrin fleques modernes per combatre la moral d’esclau: no s’ha de menjar mai de genolls.

 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain