Cordó sanitari
Ho podran vestir de moltes maneres, però l’única evidència certa és que els partits democràtics espanyols no han considerat prioritari el cordó sanitari contra l’extrema dreta, i per obra i gràcia de les seves misèries, el falangisme de vell encuny i nova disfressa tindrà paper, lloc i poder a la Mesa del Congrés. El feixisme espanyol, doncs, es blanqueja, s’institucionalitza i es normalitza.
Ho fa de la mà d’un vell conegut, Ignacio Gil Lázaro, membre del Congrés i/o el Senat durant 33 anys, servil súbdit de la cort de Rita Barberá i militant del PP durant 38 anys. Es tracta, doncs, d’un d’aquells mamuts de la política que sempre han estat en ella, i sempre han viscut d’ella. És, a més, un exemple notori del camuflatge que el PP ha significat durant anys per als convençuts de l’extrema dreta, on van trobar llar, foc i manteta per a l’hivern. Després van arribar els mascles de Vox, sense complexos i amb pèl al pit, i els cors abrandats de l’extrema dreta que habitaven al PP se n’han anat feliços a seguir el lepenisme espanyol. No es tracta d’una reconversió d’ultraconservadors cap a posicions extremes. Es tracta d’extremistes que estaven camuflats en partits conservadors. Sigui com sigui, Gil
L’ambició del PSOE ha prevalgut sobre el cordó sanitari a l’extrema dreta
Lázaro perpetuarà el seu sou públic uns anys més (amb una mica d’esforç, arribarà als quaranta anys de viure de la política) i ara, a més, tindrà paper al centre de poder del Parlament espanyol. Per què? Perquè així ho han volgut, els han deixat i ho han permès els partits democràtics, encara que aixequin la camisa omplint els micròfons d’excuses de molta retòrica i poca substància.
En el cas del PP, la justificació no arriba ni a superar primària: han estat en contra del cordó sanitari perquè Vox no es faci la víctima. És a dir, en lloc d’expulsar de la normalitat democràtica un partit d’extrema dreta, li han donat més representació i notorietat, i tot plegat ho han fet, segons asseguren, per restar-li credibilitat discursiva. O sigui, han donat més poder a Vox, perquè no tingui més poder: enorme! Esclar que, per què havien d’incomodar-se amb l’extrema dreta si gràcies a ella, i sense tapar-se el nas, governen a Andalusia i a Madrid?
I si això del PP és trist, allò del PSOE és patètic, perquè, per culpa seva, el Parlament espanyol no ha enviat un missatge internacional de rebuig frontal de l’extrema dreta. Els socialistes volien la primera vicepresidència, i això ha passat per sobre del cordó sanitari, la qual cosa ens recorda que l’ambició del partit està per damunt dels valors democràtics. Alarmant.