Madrid es clava una patacada i Catalunya retrocedeix

Catalunya no ha pogut consolidar el progrés que va registrar a l’últim informe PISA, el 2015, quan va superar les mitjanes d’Espanya, Europa i l’OCDE. En competència científica ha registrat el pitjor resultat des del 2003 (489) amb una caiguda de 15 punts (equival a un retrocés d’un quart de curs escolar). En matemàtiques el retrocés és de deu punts, cosa que la situa en nivells del 2006 (490 punts). La posició corregida se situa a prop de la mitjana de l’OCDE, per sota d’Europa i lleugerament per sobre de la mitjana espanyola, on la majoria de les comunitats han baixat respecte del 2015. Però, si la caiguda de Catalunya és destacable, la de Madrid es pot qualificar de patacada. Ha baixat 29 punts en ciències (487) i 17 en matemàtiques (486). El conseller madrileny d’Educació, Enrique Ossorio, ja va dir la setmana passada que la Comunitat de Madrid no atorga “validesa” a l’informe d’aquest any perquè les “anomalies” detectades en lectura, i que van ser la causa d’excloure-les de l’informe mundial, podrien haver “contaminat” també les altres proves. Aquesta hipòtesi es va veure ratificada ahir pel Departament d’Educació, que, després de saberse els mals resultats catalans, va criticar l’OCDE per no haver invalidat els resultats a Espanya en les tres competències i no només en lectura. El secretari de Polítiques Educatives, Carles Martínez, va considerar que “res no fa pensar” que el sistema educatiu català “hagi perdut potència”, de manera que dona credibilitat a Ossorio sobre males pràctiques en el procediment. La veritat és que ahir ni el Ministeri d’Educació ni l’OCDE no van aclarir el misteri de les “anomalies” en el procediment de les proves, que es podria haver degut a errors en la subcontractació de les empreses que les executen. En tot cas, el descens de punts no només es va registrar a Catalunya i Madrid, sinó també en altres comunitats autònomes. En general, les dades per a les autonomies espanyoles dibuixen un mapa amb una bretxa que separa l’educació del nord, amb comunitats amb nivells comparables a Finlàndia i el Canadà, de la del sud. L’OCDE considera que 30 punts de diferència impliquen un curs escolar, cosa que passa entre Navarra i les Canàries en matemàtiques (43 punts) i Galícia i les Canàries en ciències (40 punts).