Els restauradors tornen a declarar la guerra a Colau
El Gremi de Restauració reuneix tots els partits de l’oposició en un gran acte contra la pujada de les taxes de les terrasses
Els restauradors de Barcelona van declarar ahir la guerra al govern de l’alcaldessa Ada Colau. Una altra vegada. Ara per l’encariment de les taxes de les terrasses que prepara l’executiu municipal.
“Guanyarem!”, va proclamar Pere Chias, president del Gremi de Restauració de la ciutat, sobre l’escenari de la sala dos del Club Capitol, per tancar aquest acte de protesta. I després desenes d’autònoms, petits empresaris i també alguns noms molt destacats de la professió van enarborar des de la platea una pila de cartolines vermelles, van fer sonar un munt de xiulets i, enmig de l’escàndol eixordador, van cridar “Vaga, vaga, vaga!”. El gremi va penjar el cartell de no queden localitats. A les portes del 138 de la Rambla un grapat de restauradors van lamentar que no podien entrar.
“Qui té por dels lobbies?”, deia un adhesiu de protesta que no fa gaire va abundar pels pals de la llum de Barcelona. Doncs del de la restauració, molta gent. El Gremi, en una nova demostració de força i determinació, es va fer acompanyar de representants de les forces polítiques de l’oposició. Josep Bou (PP), Manuel Valls (Barcelona pel Canvi), Luz Guilarte (Ciutadans), Elsa Artadi (JxCat) i Miquel Puig (ERC) també van pujar a l’escenari. Entre tots representen 23 dels 41 regidors del ple municipal. I tots van condemnar la pujada d’impostos en potència. Alguns, sobretot els últims, ho van fer amb més vehemència que la que van mostrar als debats de Sant Jaume.
A més a més, coneguts professionals com Jordi Cruz, Albert Adrià, Joan Escribà i Ada Parellada també van anar al Club Capitol. Altres mostres de suport: Àlex Goñi, de la Pimec; Gabriel Jené, de Barcelona Oberta; Salvador Vendrell, de la Fundació Barcelona Comerç...
Els restauradors posen tota la carn a la graella, treuen l’artilleria més pesant, acusen el govern sociocomú d’atacar el mitjà de vida de milers de famílies en el pitjor moment del sector, de pretendre aplicar un encariment d’impostos que, de fet, és gentrificador: els restauradors asseguren que aquesta pressió fiscal la patiran sobretot els veïns, que veuran com els seus bars de sempre, els que els serveixen el cafè amb llet, la canya i el vermut, o tanquen o apugen els preus de les consumicions com si tots els clients fossin guiris. Una vegada més, com en la primera gran guerra de les terrasses, el gremi subratllarà que els plans de l’alcaldessa Colau afectaran principalment els petits negocis familiars, els cambrers que perdran la feina, la gent corrent.
Segons els restauradors, els increments també seran acusats en zones molt freqüentades per la ciutadania: al costat de la rambla del Raval serà de prop d’un 900%; en diverses places de Gràcia, un 471%; a l’avinguda Mistral, un 213%... L’acte d’ahir va ser una reivindicació del sacrifici que suposa aixecar la persiana cada dia i pagar sous. Assetjament, persecució obstinada i campanya de fustigació intolerable van ser alguns dels termes que Roger Pallarols, director del gremi, va fer servir per referir-se a l’actuació del govern municipal. Alguns exemples per justificar aquestes paraules. L’any que ve a l’avinguda Mistral una terrassa amb vuit taules pagarà 4.989 euros en lloc de 1.591 i al carrer Almirall Churruca passaran dels 874 euros als 4.989.
La virulència de l’atac va ser tal que el govern sociocomú es va veure obligat a reaccionar. La regidora de Comerç, la socialista Montserrat Ballarín, va respondre que fer pagar quatre euros al dia per una taula amb quatre cadires a la plaça Catalunya no és gens desproporcionat. Segons la proposta municipal, aquest cost al passeig de Gràcia passaria d’1,05 euros a 4,39; a la rambla del Raval, de 0,30 a 1,73, i a Via Júlia, de 0,55 a 0,49. Sí, en algunes zones la taxa s’abaratiria. En tot cas, Ballarín va matisar que les ordenances fiscals encara s’estan negociant, que encara no hi ha res definitiu, que els canvis encara són possibles. “El que veritablement ens importa és tenir un pressupost prou fort”.
Jordi Cruz, Albert Adrià, Joan Escribà i altres noms propis del sector es van afegir a la protesta