Centreu-vos en els mestres
La clau és el mestre. A Espanya l’educació hauria d’ocupar el primer lloc de la llista de prioritats, fins i tot amb un pressupost reduït. I s’ha de començar pels docents. Professionals ben formats i respectats en la seva comesa. Si hi ha bons professors, hi ha bons alumnes. Però no és una professió prestigiada. Segons les nostres enquestes, els espanyols consideren que els mestres treballen poc i que la seva professió és equivalent a la de bibliotecari, mentre que en altres llocs la comparen amb la dels metges. Caldria permetre que s’incorporin a la professió persones més capaces i entusiastes. Captar talent i formar mestres al més alt nivell.
Malgrat els reptes educatius a què s’enfronta Espanya, aquest país té una gran riquesa de talent. Molts dels millors estudiants espanyols que tenen l’oportunitat d’estudiar a l’estranger ho fan per mèrit propi. Tot i que altres nacions es beneficiaran del talent espanyol que cursa els estudis a les seves institucions d’educació superior, és important que Espanya no pateixi a llarg termini una fuga de cervells per no reconèixer les qualificacions obtingudes a l’estranger. Per això em satisfà el conveni pel qual es reconeixen qualificacions d’educació superior de la Unesco, fundat sota la direcció de la subdirectora general d’Educació, Stefania Giannini, ja que crearà un sistema més simple, sòlid i harmonitzat a tot el món.
Tinc l’esperança que alguns dels espanyols que s’han beneficiat d’experiències de vida inestimables estudiat a l’estranger tornaran per convertir-se en mestres excepcionals per transmetre aquest coneixement als que venen darrere seu. I espero que a Espanya es formin més professors amb talent i se’ls doni suport.
Hem de demostrar a tots els membres de la societat espanyola, des dels alumnes fins als pares i els ministres, aquest paper tan clau que exerceixen els professors. Els hem de mostrar que la seva contribució és transformadora de vida.
Els mestres tenen a les seves mans les destinacions de la pròxima generació, i de la nació mateixa. Espanya ha de fer tot el possible per animar les ments joves i brillants a dedicar-se a la docència, per formar-les al més alt nivell, per recompensar-les per la seva dura feina i dedicació i per donar-los suport al llarg de tots els reptes que planteja l’aula. No ens podem permetre esperar tres anys més que el PISA demostri que no ha canviat res.