Les tecles i els límits del creixement

Mentre 25.000 persones es reuneixen a Madrid per a la 25a cimera del clima, d’altres prefereixen continuar negant el nostre impacte insostenible sobre el planeta. Mentre el 29 de novembre la preocupació mundial per la crisi climàtica va donar lloc a una vaga en 2.300 ciutats de 153 països del món, alguns recorren a arguments sense base per somiar amb un futur hipotètic millor que el que ens presenten les dades fredes.

La ciència demostra que els quatre anys més càlids dels últims 150 anys han estat els últims quatre, que l’escalfament de l’atmosfera ja ha passat als mars i oceans i que tot plegat incrementa la freqüència d’esdeveniments extrems catastròfics, com ara inundacions, sequeres i huracans, que han augmentat i causat milions de víctimes humanes i incomptables danys materials. Tot això no passaria si no fos pel ràpid augment dels gasos d’efecte hivernacle que es deriven de les activitats humanes. Això és el que sabem.

Enmig d’aquesta situació es llegeixen arguments rocambolescos per dubtar del nostre abús sobre el planeta. Lorenzo Bernaldo de Quirós ens diu: “Els recursos del planeta són finits, de la mateixa manera que ho són, per exemple, les tecles d’un piano. Aquest instrument només té 88 notes, i tot i això es poden tocar en una varietat de formes infinita”. Ens explica que el planeta no va bé, però que els éssers humans ens podrem continuar desenvolupant, que les noves economies són capaces d’augmentar la producció amb menys recursos. El petit detall que passa per alt és que demanem a aquest pianista metafòric que interpreti les peces a una velocitat inusitada. No es tracta de pensar que la nostra imaginació i creativitat no tenen límits. Es tracta d’aplicar les matemàtiques més simples per entendre on hi ha els límits. En el cas del piano és impossible interpretar qualsevol peça a qualsevol velocitat. La gesta del pianista Antonio

Estem demanant a aquest pianista metafòric que interpreti les peces a una velocitat inusitada

Domínguez d’arribar a 824 pulsacions per minut li va permetre figurar al llibre Guinness el 2017, però va demostrar que l’analogia del senyor Bernaldo s’allunya del coneixement: hi ha un límit en la velocitat d’interpretació. No podem interpretar qualsevol melodia a qualsevol velocitat amb aquestes 88 tecles del piano, de la mateixa manera que no podem continuar emetent gasos d’efecte hivernacle al ritme que ho fem i que continuem plantejant fer-ho.

No és una matèria opinable, per moltes metàfores inspiradores que se’ns acudeixin per suggerir el contrari.