Les escombraries no existeixen

Sí, és cert. Els polítics són els que han d’agafar la paella pel mànec en la lluita contra la crisi climàtica i prendre decisions immediatament. Anem tard, sí, però encara hi ha marge per evitar que les ferides s’agreugin. Però els ciutadans, també englobats en el que es diu la societat civil, tenen molta feina a fer. Entre altres coses, obligar els polítics que elegeixen cada poc temps a actuar i, també, adoptar una manera de viure més sostenible, cosa que també modificarà la tasca de les empreses.

Això és el que expliquen una vegada i una altra les entitats socials que s’apleguen al pavelló verd de la cimera del clima. Allà tot és bullícia, desordre, xivarri. En una paraula, vida. Aquest ambient contrasta amb la formalitat de la zona blava, l’oficial, la dels caps d’Estat, les delegacions, les negociacions i els informes. Dues portes separades, dos fòrums diferents, però que en contra del que pot semblar a priori, la verda té moltes coses a dir a la blava. Així

ho van recordar ahir els joves que divendres volen omplir els carrers de Madrid amb centenars d’entitats socials per exigir accions polítiques de protecció al medi ambient. Sí, els del Fridays for Future, el moviment que va posar en marxa la joveneta Greta Thunberg, que s’espera que participi en la marxa.

Pressió als màxims dirigents mentre es continua treballant “de baix cap amunt” per canviar les dinàmiques, amb milers de projectes a petita escala que fan efecte. La zona blava va obrir un forat a l’agenda a la Fundació Escombraries Zero (Xile), que va aconseguir erradicar les bosses de plàstic amb la voluntat d’un poble, i després un altre, i un altre...

En aquest fòrum també hi va participar l’Aliança Residu Zero (Espanya), per recordar que un 40% de les escombraries són matèria orgànica, no pas un residu. Amb el compostatge es produeix adob que pot lluitar contra la desertificació dels sòls. I és que, insisteixen, “les escombraries són un invent de l’ésser humà; a la natura no hi ha res que no serveixi”.

Per què no s’aprofita, doncs? La resposta ens torna a conduir a les decisions polítiques.