Europa s’encalla en el medi ambient
El SOER 2020 alerta de la biodiversitat, els recursos i els riscos per a la salut
La Unió Europea ha de canviar urgentment i profundament les seves polítiques de protecció mediambiental si vol afrontar amb èxit els reptes que plantegen no només els efectes del canvi climàtic, sinó també l’alarmant pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació de recursos i els riscos reals per a la salut i el benestar.
És la conclusió principal de l’informe quinquennal de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) que es va presentar a la premsa a Copenhaguen. “Hem de fer més i d’una manera diferent; continuar amb les mateixes polítiques de sempre ja no és una opció”, va emfatitzar Hans Bruyninckx, director de l’AEMA.
El diagnòstic de l’informe El medi ambient a Europa: Estat i perspectives 2020 (SOER 2020, per la sigla en anglès) és contundent. La bretxa entre les intencions i l’aplicació de polítiques s’agreuja de manera que “no s’estan aconseguint prou progressos davant els desafiaments mediambientals d’escala i urgència sense precedents”, i els objectius per al 2030 i per al 2050 no seran possibles “sense un gir ràpid i fonamental en el tipus i l’ambició de les seves respostes”.
“Europa s’ha de replantejar no només els processos de producció i de tecnologia, sinó també els patrons de consum i estil de vida”, assegura el SOER 2020, que és l’estudi mediambiental més ambiciós que s’ha fet mai al continent.
El SOER, que es publica cada cinc anys des del 1995, apunta que Europa ha fet avenços, especialment pel que fa a la mitigació dels efectes del canvi climàtic, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i la gestió de la contaminació de l’aire i de l’aigua i dels rebutjos plàstics. Però el seu tren de protecció mediambiental circula a una marxa més lenta que la prevista, i ha de passar a una via d’alta velocitat si pretén evitar un descarrilament el 2030.
De fet, dels 35 objectius, s’aconseguirà arribar al que es va projectar per al 2020 només en 14, es quedarà a mitges en 14 més i suspendrà en 7. Els principals llums vermells són la pèrdua d’espècies d’ocells comuns, la condició dels ecosistemes, l’ús de sòl i les pressions sobre els sistemes d’aigua. La situació empitjora de cara al 2030. Si es mantenen les mateixes polítiques i els mateixos terminis, es complirien 2 dels 35 objectius. I s’encendrien llums vermells d’alerta en la conservació dels ecosistemes.
La radiografia del SOER 2020 posa l’èmfasi en la pèrdua de la biodiversitat, la política agrícola de la UE, la contaminació
CANVIS NECESSARIS
L’impacte de pèrdua de biodiversitat és tan catastròfic com el de la crisi climàtica
acústica i les emissions de gasos en el transport, l’únic gran sector industrial que ha augmentat l’emissió de gasos d’efecte hivernacle des del 1990 gairebé un 30%.
Europa aconsegueix un altre suspens en biodiversitat, amb índexs tan desfavorables com els que es van presentar fa cinc anys. El deteriorament de l’estat de conservació afecta un 77% dels hàbitats i un 60% de les espècies. Segons el SOER 2020, “l’impacte de l’alarmant nivell de pèrdua de biodiversitat és tan catastròfic com el del canvi climàtic”.
La UE és al camí adequat per complir amb les metes marcades per al 2020 respecte a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, que han disminuït un 22% els últims 27 anys, i l’ús d’energies renovables, que suposen un 18% del total.
Però l’optimisme s’evapora de cara al 2030. “El consum d’energia continua creixent, i avui és un problema que s’ha d’afrontar de debò si volem assolir la neutralitat climàtica el 2050”, valora François Dejean, expert en mitigació de canvi climàtic de l’AEMA.