Una vida perfilada per la guerra civil
LUIS SAHÚN PASCUAL (1925-2019) Enginyer a ERZ
Quan estava a punt de fer 11 anys, els seus pares el van enviar a Barcelona a passar les vacances amb els seus avis, a la casa que tenien al carrer de la Cera, el bressol de la rumba catalana, on Peret va venir directament des de Mataró (“que es preferible reír que llorar, así la vida se debe tomar, los buenos tiempos hay que aprovechar, si fueron malos mejor olvidar”).
Qui coneix més bé la seva gènesi assegura que aquest gènere musical, nascut de la pobresa i la marginalitat, en una època en què tot estava prohibit, va sorgir al carrer de la Cera als quaranta, gràcies a un gitano anomenat l’Orelles, que amenitzava les festes de l’aleshores barri xino.
En aquell triangle amb la ronda de Sant Antoni i el Paral·lel, el jove Sahún va tenir el primer contacte amb la convivència i el mestissatge al barri del Raval, on va passar els tres anys de la guerra civil, sense saber res dels seus pares, ni ells d’ell. En aquella època anava amb el seu avi a la Barceloneta a veure els vaixells atracats al port i s’arribaven a Montjuïc a mirar els bombardejos.
Durant aquells anys interminables va anar a col·legi a Barcelona, on va aprendre català, que dominava poc. En aquell temps va fer la seva immersió culer, abans de tornar, quan va acabar la guerra, a l’escola de Saragossa, on no li van reconèixer tots els cursos que havia fet a Barcelona.
Hàbil jugador de futbol, bon davanter, va inculcar l’afició als seus fills, amb qui anava cada diumenge a la Romareda per gaudir de valent amb aquells diables blaus coneguts com els Cinc Magnífics (Canario, Santos, Marcelino, Villa i Lapetra).
A Saragossa va viure a la subestació elèctrica del riu Huerva, d’Eléctricas Reunidas de Saragossa, ERZ, on el seu pare era encarregat. I allà, entre transformadors i línies d’alta tensió, es va forjar una carrera professional a la mateixa empresa del seu progenitor, on va treballar després d’estudiar Enginyeria Tècnica Industrial. Aquella elèctrica, hegemònica a Aragó, era la que gestionava la generació, distribució i comercialització d’energia, fins que es va integrar, amb Enher, Fecsa i Sevillana de Electricidad, en una única marca comercial: Endesa.
Allà Luis Sahún va desenvolupar tota la seva vida professional fins que es va jubilar amb 70 anys. Aviat va arribar a posicions de responsabilitat, fins a nivells màxims de direcció: va ser el responsable de dissenyar i desplegar la xarxa de distribució de tot Aragó.
Preferia l’acció pels pobles i zones de Saragossa als despatxos. Treballava amb les brigades, a qui anava a visitar dissabtes i diumenges per comprovar com anava la feina. Com era habitual en la cultura dels temps anteriors als de la satisfacció immediata, se sabia de memòria tota la xarxa de distribució d’electricitat, i els seus fills recorden que, nits i caps de setmana, seguia per ràdio a casa les tasques i plantejava sobre la marxa les actuacions que calia fer.
Aquest és un encreuament de camins preciós entre un aragonès i una catalana que la guerra va agafar amb els peus canviats de ciutat. Ella, catalana a Saragossa; ell, aragonès a Barcelona. Com que l’aragonès, des dels seus temps al bressol de la rumba, parlava català, li va tirar la canya sense saber que ella, per les circumstàncies de la guerra, havia deixat de parlar-lo a una edat primerenca. Un altre canvi d’ample de via que sempre deixen les guerres civils.
El 1953 Luis Sahún es va casar amb Teresa Xifré, una barcelonina del barri de Sants a qui la guerra civil va agafar a la capital d’Aragó, ja que el seu pare estava destinat allà com a responsable de projectes de l’empresa Foment d’Obres i Construccions. Així doncs, la cosa anava entre ERZ i Focsa. La història va tenir èxit, i la senyera reial va estar enllaçada durant 72 anys. La família Sahún-Xifre alternava els estius entre el balneari de Panticosa i Cambrils, les excursions pel Pirineu, amb tempestes als Lagos Azules, amb la tranquil·litat del poble mariner.
Aragonès i culer, vivia a Barcelona amb la seva dona, la Teresa i els seus fills: en Luis, en Jorge i la Montse.