El net de Pompeu Fabra recull amb 81 anys de retard la Medalla de la Ciutat
Fa una desena d’anys, quan Jordi Mir enllestia les obres completes de Pompeu Fabra, que havia confegit amb Joan Solà, es va adonar d’una anomalia. L’Ajuntament de Barcelona li havia atorgat la Medalla de la Ciutat el 1938, però no constava que ell l’hagués recollida mai a causa de la guerra. El periodista Joaquim Maria Puyal, que enguany ha estat reconegut amb la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu, va voler saber quants membres de la Secció Filològica de l’IEC havien rebut prèviament una distinció similar. Va ser aleshores quan Mir, després d’una investigació minuciosa, li va fer saber l’anomalia. Puyal ho va dir en el seu parlament de l’1 d’abril al Saló de Cent i, al ple del 29 d’abril, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat, igual que 81 anys abans, lliurar la Medalla de la Ciutat als seus nets.
Amb el mateix disseny d’aleshores, el tinent d’alcalde Jaume Collboni –l’alcaldessa Colau estava malalta– va lliurar-la a Peio Rahola Fabra, que va donar les gràcies a l’Ajuntament i especialment a Mir i a la presidenta de la Secció Filològica, Teresa Cabré, que n’havia fet la glossa. Acte seguit, el net de Fabra la va fer a mans de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, que allotja el llegat del mestre, perquè la hi afegís.
Collboni va qualificar l’acte de “reparació històrica i de justícia” i Cabré va afirmar que Fabra va ser “un dels pocs personatges reconeguts unànimement per la societat catalana”. Aleshores i avui.