L’ocupació pateix el pitjor novembre des del 2013 per la caiguda de l’hostaleria
L’afiliació a la Seguretat Social es desaccelera, però creix a un ritme del 2,3% anual
Després d’un octubre millor del que s’esperava, el novembre va tornar a la pauta del balanç negatiu: l’afiliació mitjana va baixar en 53.114 persones –el pitjor registre aquest mes en els últims sis anys–, mentre que els aturats inscrits a les oficines públiques d’ocupació van créixer en 20.525. Així, el mercat laboral torna als quasi 3,2 milions d’aturats i el nivell d’ocupats se situa en els 19,38 milions. A Catalunya, l’afiliació es va reduir en 6.667 persones, de manera que la xifra de cotitzadors a la Seguretat Social es queda en 3,46 milions. A més, l’atur afecta 390.182 treballadors, 2.915 més que el mes anterior.
L’estacionalitat torna a marcar el pas. Per activitats, educació (26.700) i comerç (15.200) –influït per la campanya de vendes que comença amb el black friday– no han pogut compensar ni de lluny la destrucció d’ocupació en l’hostaleria (105.000), en un mes condicionat per la fallida de Thomas Cook.
Els analistes es van inclinar ahir per considerar les últimes dades sobre l’ocupació en consonància o una mica més negatives que les previsions. Des del Govern central, van defensar que les xifres d’afiliació suposaven “una desacceleració de la desacceleració en l’ocupació”, perquè els registres no distaven en excés dels de l’any anterior. El secretari de la Seguretat Social, Octavio Granado, va ressaltar a més que, descomptat l’efecte calendari, el nombre d’afiliats va pujar en 30.600 persones. Per la seva
L’ATUR PUJA Amb 20.525 inscrits més, l’atur registrat torna a acostar-se als 3,2 milions
“MÉS FEBLE” Des de Treball asseguren que el bloqueig polític ha influït en l’alentiment
part, la secretària d’Estat, Yolanda Valdeolivas, va apuntar al bloqueig polític dels darrers mesos com un dels factors que han contribuït a un ritme “més feble” en la creació de llocs de treball.
Si es té en compte l’evolució de l’ocupació respecte a un any abans, la creació de llocs de treball nota la pèrdua d’empenta de l’activitat però encara avança a una taxa del 2,3% –per sobre del creixement anualitzat actual del PIB–. Això suposa 431.254 ocupats més que dotze mesos abans. Ahir, Funcas va coincidir amb Treball a pronosticar que aquest desembre la Seguretat Social assolirà una xifra rècord de cotitzadors a final d’any, vorejant els 19,28 milions de persones.
Granado també va advocar per l’avenç en la millora de la qualitat del mercat laboral, i va destacar que l’últim any han registrat 328.000 afiliats més amb contracte indefinit, davant un augment dels temporals de gairebé 68.000.
Les dades sobre afiliació mitjana i atur registrat apunten dos grups d’autonomies amb comportaments dispars. Mentre el gruix de les comunitats pateix la pujada de l’atur i la caiguda de l’afiliació, Madrid, Euskadi i la Comunitat Valenciana es des
marquen amb més llocs de treball i una reducció dels aturats inscrits. Per exemple, la Comunitat Valenciana i Madrid van guanyar més de 24.000 ocupats respecte al mes anterior.
Segons les dades publicades pel ministeri, el nivell de l’atur registrat equival a la xifra més baixa en un mes de novembre des del 2008. Però l’increment de l’atur al novembre empitjora significativament respecte al mes d’octubre, quan els inscrits no només no van augmentar sinó que es van reduir en 1.836 persones.
D’altra banda, el Govern central va tornar a reprendre el debat de l’impacte de la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) del 22%. El secretari d’Estat de la Seguretat Social va presentar ahir a la premsa un informe que han preparat per a l’Autoritat Fiscal, en què insisteixen en la mínima afectació de l’SMI en l’ocupació.
Segons els càlculs de la Seguretat Social, el nombre de treballadors que estan “en l’entorn de l’SMI” (una part pel fet de treballar a temps parcial), és a dir, sobre els 900 euros mensuals, ha augmentat en un any en 87.000 persones (d’1,61 milions a 1,69). Mentre que la base de cotització mitjana s’ha apujat en més de 100 euros (de 729 euros al mes a 835).
Això sí, Octavio Granado va reconèixer que el sistema de cobertura social sospita que una part de les empleades de la llar hagin passat a l’economia submergida, per la reticència dels ocupadors d’actualitzar-los el sou. Una altra font de frau, va assenyalar el màxim responsable de la Seguretat Social, se centra en l’ocupació agrària, on han vist que l’ajust es pot haver fet en la reducció de les hores pagades.
Granado va explicar a més que tenen previst coordinar-se amb el Banc d’Espanya per dur a terme un estudi més profund sobre l’impacte d’aquesta mesura. El Govern ara en funcions ha mantingut durant mesos un dur enfrontament amb el supervisor des que el governador, Pablo Hernández de Cos, va defensar que la pujada de l’SMI podia restar fins a 125.000 llocs de treball. Des de fa temps, des del Banc d’Espanya insisteixen que no avaluaran les seves estimacions fins a l’estiu del 2020, quan comptin amb les microdades necessàries de la Seguretat Social.
RÈCORD
Funcas preveu que el nivell de cotitzadors a final d’any arribi a un nou màxim
CONTRA L’EFECTE SMI
Hi ha 87.000 afiliats més que cobren el salari mínim que fa un any, segons Treball