Trump redobla la guerra aranzelària i allunya un possible acord amb la Xina
Els EUA castiguen el Brasil i l’Argentina i amenacen França amb nous gravàmens
La proximitat de les eleccions i l’anunci d’un principi d’acord amb la Xina per posar fi a més de 18 mesos de guerra comercial van portar a especular sobre la possibilitat que Donald Trump rebaixés la tensió i renunciés a utilitzar els aranzels com a arma de pressió política. Res més lluny de la realitat.
La treva amb Pequín està molt menys lligada del que el president dels Estats Units va assegurar al seu dia i això, de retruc, l’obliga a buscar mesures de compensació per als agricultors del seu país, el col·lectiu més perjudicat pel conflicte i les represàlies xineses i, alhora, l’electorat que més necessita per ser reelegit. Les exportacions d’Europa i Amèrica Llatina tornen a estar en el punt de mira.
“No hi ha termini” per a l’entrada en vigor de la fase u del preacord amb la Xina anunciat al setembre, va admetre Trump ahir a Londres. La declaració va provocar que la por s’estengués pels mercats, que esperaven que s’apliqués des d’aquest mes i l’amenaça d’imposar nous aranzels a importacions com mòbils, ordinadors i joguines made in China s’esvaís. Sense pacte a la vista, teòricament el 15 de desembre entrarà en vigor una ronda més, un càstig que la Casa Blanca havia ajornat per evitar que afectés negativament la campanya de Nadal.
Que els interlocutors xinesos s’ensumessin fa temps la urgència del president dels Estats Units per posar fi a la guerra no l’ha ajudat en la taula de negociació. Trump va dir ahir que potser sigui millor esperar que passin les eleccions de novembre del 2020 per buscar un acord amb Pequín i va recordar que és l’economia xinesa la que més està patint les conseqüències del conflicte comercial. Als EUA, el consum no s’ha ressentit però fa mesos que les inversions industrials estan congelades per la incertesa.
En lloc d’afluixar, la tensió comercial mundial creix. La Casa Blanca va restablir dilluns els aranzels a les importacions d’acer i alumini del Brasil i l’Argentina. La decisió va agafar per sorpresa els dos països, els dirigents dels quals tenen gran sintonia amb l’actual administració. Unes hores després l’Oficina de Comerç Internacional dels Estats Units va publicar la llista de productes francesos que estudia sotmetre a aranzels de fins al 100% en resposta a l’entrada en vigor de l’anomenada taxa Google, que imposa un impost del 3% als gegants tecnològics per compensar la seva baixa tributació als països on obtenen beneficis.
En una tensa roda de premsa celebrada a Londres als marges d’una cimera de l’OTAN, Trump va donar compte de les seves converses sobre aquest tema amb el president de França, Emmanuel Macron. “Tenim algunes diferències petites” però “probablement les superarem”, va afirmar. Macron va assentir, però va advertir que si entren en vigor el seu país respondrà i no ho farà sol sinó amb la Unió Europea. França no renunciarà “mai” a la taxa, va dir el seu ministre d’Economia, Bruno Le Maire (tret de si els Estats Units accepten la creació d’un gravamen semblant a escala global). “Estan gelosos” dels campions tecnològics dels EUA, va replicar el secretari de Comerç, Wilbur Ross.
L’objecte de la disputa són importacions franceses per un valor de 2.400 milions de dòlars anuals. Els seus apreciats vins i formatges, les bosses de mà de Louis Vuitton, els cosmètics de L’Oréal i les cassoles de Le Creuset són potencials víctimes col·laterals del conflicte, un cas a part dels aranzels –en aquest cas, autoritzats per l’Organització de Comerç– que Washington ha adoptat en resposta als subsidis il·legals d’Europa a Airbus.
La raó oficial dels aranzels als metalls del Brasil i l’Argentina és el dany que “la devaluació massiva” del real i el peso està causant als agricultors dels Estats Units, segons
XOC AMB FRANÇA Washington amenaça amb aranzels de fins al 100% per a productes francesos
SENSE TREVA El president insinua que el pacte amb Pequín podria ajornar-se fins passades les eleccions
va argumentar Trump en un tuit escrit dilluns abans de les sis del matí (hora local de Washington). La pèrdua de valor de les divises es deu a les greus dificultats econòmiques que pateixen els dos països i els seus governs estan gastant les seves reserves de dòlars per frenar-la però aquestes explicacions no han estovat la Casa Blanca.
Una altra raó de fons és el recent augment de compres de carn i cereals per part de Pequín a països llatinoamericans com a part de l’estratègia per diversificar els seus socis comercials i dependre menys dels Estats Units. La setmana passada la Xina va firmar un acord amb l’Argentina per comprar-li no només soja sinó també productes derivats. La notícia pot fer bons els temors de molts agricultors, de Kansas a Virgínia, amb edat i memòria suficient per recordar que, quan l’embargament de cereals decretat per Jimmy Carter a l’URSS es va anul·lar, Moscou ja havia substituït els seus proveïdors i els nordamericans es van quedar fora del mercat.