Qua­li­tat i cre­a­ti­vi­tat

Re­si­dèn­ci­es Mu­si­cals

La Vanguardia (Català) - - CULTURA - JORGE DE PERSIA

In­tèr­prets: Albert Ca­no Smit, pi­a­no

Lloc i da­ta: La Pe­dre­ra (15/XII/2019)

En aques­tes pro­pos­tes del ci­cle Re­si­dèn­ci­es Mu­si­cals que ja fa uns quants anys que or­ga­nit­za la Fundació Ca­ta­lu­nya-La Pe­dre­ra, sem­pre hi ha no­ve­tats. La se­lec­ció dels par­ti­ci­pants en aquest ci­cle, ja va­lo­rat, ens per­met de po­sar-nos en con­tac­te amb un pre­sent molt ric: jo­ves d’al­ta for­ma­ció i ta­lent que se­ran noms im­por­tants del fu­tur, si ho hem de jut­jar par­ti­cu­lar­ment pels que re­cor­dem que ja han tran­si­tat per aques­ta ex­pe­ri­èn­cia sin­gu­lar com és aquest re­ci­tal. En aquest cas par­lem del molt jo­ve pi­a­nis­ta Albert Ca­no Smit, for­mat a Amèrica i Eu­ro­pa, i que ja apun­ta a un gran fu­tur.

Albert Ca­no va cul­mi­nar el seu re­ci­tal amb una im­po­nent versió de la So­na­ta núm. 7 de Proko­fi­ev, ple­na de vir­tu­o­sis­me i ener­gia, co­sa que sem­bla in­he­rent a aques­ta no­va ge­ne­ra­ció que no té por de la com­ple­xi­tat tèc­ni­ca i –és més– que es lliu­ren a les vir­tuts mu­si­cals d’aquest pi­a­nis­me no­més re­ser­vat per a al­guns, des de Liszt cap en­da­vant. Pe­rò tal com fa uns di­es vam cons­ta­tar en un re­ci­tal a L’Au­di­to­ri, no tot és tèc­ni­ca ni po­tèn­cia so­no­ra i ex­pres­si­va, si­nó que cal apro­fun­dir en la com­pren­sió. I aquest jo­ve Ca­no Smit no va dub­tar a tran­si­tar per les di­fi­cul­tats i la ri­que­sa dels nú­me­ros 13 i 15 dels Es­tu­dis de Li­ge­ti, plens de con­tras­tos i que con­fi­gu­ren un des­a­fi­a­ment pel que fa a la se­va com­pren­sió, igual com ho és el núm. XV dels Vingt re­gards sur l’en­fant Je­sus de Mes­si­a­en. In­ten­si­tat, va­ri­e­tat de so en ma­ti­sos, pre­ci­sió en aquest com­plex joc de dits, en què aques­ta ge­ne­ra­ció sem­bla que se sent tan a gust.

A la mei­tat del pro­gra­ma –una mos­tra de la ri­que­sa d’aquests ci­cles que els me­lò­mans no ens hau­rí­em de per­dre–, vam po­der gau­dir d’una atrac­ti­va ex­pe­ri­èn­cia. La jo­ve com­po­si­to­ra Ra­quel García Tomás, tam­bé a Re­si­dèn­ci­es i ja amb molt de re­co­nei­xe­ment, va es­criu­re una de les tres pe­ces que s’han d’es­tre­nar en el ci­cle, una sè­rie que s’ano­me­na My old gra­mop­ho­ne de la qual vam sen­tir la sug­ge­ri­do­ra pri­me­ra part de les tres que té, per a pi­a­no, en una versió sub­til de Ca­no Smit. La pe­ça ana­va acom­pa­nya­da d’una pro­jec­ció d’imat­ges que tam­bé ha­via cre­at la com­po­si­to­ra. Elo­qüent ex­pres­sió de cre­a­ti­vi­tat.

Mi­rant cap a la his­tò­ria clàs­si­ca, el pi­a­nis­ta va co­men­çar amb un Bach ex­pres­siu, va con­ti­nu­ar amb el Noc­turn op. 27-1 de Cho­pin i la bri­llant Kreis­le­ri­a­na de Sc­hu­mann, un àm­bit en què en­ca­ra cal apro­fun­dir, per bé que no dub­tem que tot ar­ri­ba­rà ate­sa l’enor­me và­lua d’aquest jo­ve in­tèr­pret. En­ho­ra­bo­na a tot­hom.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain

© PressReader. All rights reserved.