PSOE i UP ultimen un programa amb accent social i feminista
El nou govern, si es desbloqueja la investidura, pretén derogar amb caràcter urgent articles de la reforma laboral i la ‘llei mordassa’
La investidura només és l’escull immediat i principal, però ni de bon tros l’únic per a l’eventual govern pactat entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Mentre es resolen els suports per a la investidura, amb moviments intensos entorn de la situació processal i legal d’Oriol Junqueras i l’Advocacia de l’Estat guardant un inquietant silenci, i socialistes i republicans negociant l’acord final, el PSOE i Unides Podem han continuat afinant un programa d’acció de govern que desenvolupi l’acord pressupostari del 2018 i en el qual la regulació laboral i les polítiques feministes seran l’estendard. L’objectiu, per no convocar la incertesa, és arribar com més lluny millor sense que l’acció de govern quedi exclusivament subordinada a l’aprovació dels pressupostos.
L’expresident del Govern socialista José Luis Rodríguez Zapatero va donar tota una lliçó, del 2004 al 2011, de programa legislatiu sense cost pressupostari, amb l’ampliació dels drets polítics (més que socials) de la ciutadania: el divorci exprés, el matrimoni homosexual, l’ampliació de la llei de l’avortament, la llei antitabac, la llei de Memòria Històrica o el carnet per punts van ser algunes de les mesures de profund calat social que no tenien un impacte rellevant en els pressupostos i que tot i això eren llegides com un projecte ambiciós de modernització.
Si bé també va fer aixecar mesures de profunda afectació pressupostària i centrades en drets socials, com la llei de Dependència, anomenada “el quart pilar de l’Estat de benestar” (els altres tres són les pensions, la sanitat i l’educació), aquests avenços després es van veure afectats per les retallades derivades de la crisi. Però va ser l’ampliació de drets civils el que va fixar l’empremta dels dos governs de Zapatero.
En el cas de l’agenda de l’executiu que planegen PSOE i Unides Podem, més que l’ampliació dels drets, l’eix serà rehabilitar-los després de les severes amputacions dels governs de Mariano Rajoy. En aquest sentit, la intensitat amb què es reescriguin dues lleis del PP permetrà mesurar l’ambició del projecte: l’última reforma laboral i l’anomenada llei mordassa –com es coneix l’enduriment de la llei de Seguretat Ciutadana–. Unides Podem
portava en el seu programa la derogació de les dues últimes reformes laborals (la del PP del 2012 i l’anterior del PSOE del 2010), però els socialistes només volen rectificar la dels populars. Tant el PSOE com Pedro Sánchez han oscil·lat, sobre això, entre les propostes de derogació total de la norma del 2012 i la reforma parcial d’allò que l’eventual vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, anomena “els aspectes més lesius”, de manera que, en cas que aquesta cartera caigui en mans de la diputada de Galícia en Comú Yolanda Díaz, la solució hauria de ser doble. D’una banda, una derogació parcial i urgent dels articles que han afectat més seriosament els drets dels treballadors, i també una pujada gradual del salari mínim interprofessional, avui en 900 euros, després del pacte de PSOE i Unides Podem del 2018, i que es podria situar a curt termini en 1.000. D’altra banda, la redacció d’un nou Estatut
REFORMA LABORAL Els socialistes no volen una derogació total, però sí urgent, dels articles més lesius
‘LLEI MORDASSA’ La recuperació dels drets polítics serà una de les prioritats si hi ha govern
IGUALTAT La llei integral contra les violències masclistes anirà més enllà dels maltractaments
dels Treballadors, que el PSOE sempre ha portat com a bandera.
De la mateix manera, la reforma o derogació de la llei de Seguretat Ciutadana impulsada el 2015 pel llavors ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i coneguda com a llei mordassa –una derogació ja votada al Congrés el 2017 per la majoria que després va impulsar la moció de censura–, serà un test de la vocació de l’Executiu en un moment que Occident gira cap a polítiques de tall ordenant i fortament punitives.
Un altre dels mascarons de proa del Govern central serà l’aprovació de la llei integral contra les violències masclistes, la tramitació parlamentària de la qual va avançar en l’anterior legislatura, però finalment no va poder ser aprovada abans de la dissolució de les Corts. Sobre el programa, la llei del “només sí és sí” és més ambiciosa en el programa de Podem que en el del PSOE, ja que vol transcendir les violències dins la parella i com
batre tota mena de masclismes que es perpetuen més enllà de l’àmbit domèstic.
En aquest sentit, una mesura de caràcter laboral, els permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, és un dels eixos per erradicar la discriminació per sexe en el món laboral, tot i que la negociació haurà de modular si aquesta aplicació es fa d’una vegada o amb un calendari gradual.
Molt més compromès en termes econòmics i pressupostaris és l’ambiciós programa de transició energètica i lluita contra l’emergència climàtica, si bé la diferència principal és que Unides Podem vol fer posar ferm l’oligopoli energètic espanyol, i fins i tot aspira a una empresa pública d’energia, mentre que els socialistes s’estimen més atreure les companyies del sector a la causa.
El PSOE està disposat a assumir les línies principals del que va signar el 2018, un acord que se centrava en la factura elèctrica, però no sembla que la creació d’un operador
SISTEMA TRIBUTARI PSOE i Podem tenen en comú la necessitat d’una reforma fiscal de caire redistributiu
públic entri en els seus plans: mentre els d’Iglesias aspiren a fer que la transició energètica sigui la locomotora d’un canvi del model productiu, els socialistes es conformen amb una abandonament progressiu dels combustibles fòssils.
Sí que sembla més plausible una reforma fiscal ambiciosa, atès que l’avui ministra, María Jesús Montero, comparteix en allò que és substancial les aspiracions d’Unides Podem sobre un model més redistributiu i una basculació de la pressió fiscal, ara dipositada en les rendes del treball, cap a les rendes del capital. El terra d’ingressos que proposen els liles és a la fi una garantia per millorar el finançament de l’Estat de benestar.
Una cosa semblant passa amb el mercat de l’habitatge, en què les dues formacions estan d’acord a fer posar les ciutats espanyoles al mateix nivell que les grans urbs del món pel que fa a la regulació de les zones de forta tensió inflacionista –per la combinació del model d’explotació Airbnb i l’acumulació de propietats dels fons d’inversió– , però no queda clar com cal enfilar un programa com el del PSOE, que aposta per més maó (augmentar l’oferta d’habitatge nou), i el dels liles, que tenen aversió a insuflar diners en una altra bombolla del nacionaltotxisme , o del marxisme totxisme, que com deia el trobador no és el mateix però és igual.