La batalla contra la degradació de Sant Marc
Les inundacions rècord del novembre acceleren la degradació de la basílica veneciana
Una família de turistes asiàtics es feia selfies a la passarel·la. Estaven d’allò més contents de poder posar al nàrtex de la basílica de Sant Marc, que la setmana passada tornava a estar inundada. El que per a ells era un prodigi, aquí no és pas un fenomen singular. La plaça està ubicada en un dels punts més baixos de la ciutat dels canals, i aquest atri sol ser el primer que es nega. De manera que l’aigua, que brolla per uns conductes subterranis, envaeix uns quants metres quadrats de mosaics. “Això no és res”, assegurava un guàrdia a l’entrada del temple, símbol del poder dels duxs i patriarques venecians des que es va construir l’any 1063. “Això és controlable. No té res a veure amb el que va passar amb l’acqua alta de fa un mes. Allò va ser una tragèdia”.
El 12 de novembre Venècia va patir la segona pitjor inundació de la seva història. Un cop de xaloc va fer que la marea creixés per sorpresa fins als 187 centímetres, la pitjor crescuda des del 1966. Els danys continuen sent incalculables. L’aigua
es va colar a les cases menys preparades, els comerciants van perdre centenars de milers d’euros en mercaderies i electrodomèstics espatllats, i l’associació d’hotelers està desesperada. Les imatges que es van difondre a les televisions d’arreu del món han provocat una caiguda de reserves sense precedents.
Qui s’ha emportat la pitjor part, però, és la basílica de Sant Marc, durant segles la capella personal del dux de Venècia, avui catedral i far venecians. Per bé que no corre el risc d’esfondrar-se –com va pronosticar algun expert catastrofista –, el cas és que cada vegada envelleix més de pressa.
“Aquesta basílica és un miracle”, assegura Mario Piana, el proto o primer arquitecte de la procuradoria de la basílica de Sant Marc, l’ens que la salvaguarda. “A qualsevol altra església mil·lenària a la vora del Mediterrani l’excavaríem per trobar-hi una petita peça de mosaic. I aquí mira...”.
Un passeig amb Piana per la planta de la basílica és un veritable privilegi. S’atura a explicar com els primers arquitectes van omplir de mosaics el terra de 4.500 metres quadrats amb marbre provinent de tot el món llavors conegut.
L’arquitecte, que coneix tots els racons del temple com si fos casa seva, està molt preocupat pels danys de les inundacions. És fàcil veure’n alguns a primera vista. Un mosaic de dos galls dindis ha perdut moltes tessel·les; les bases d’algunes columnes de l’entrada estaven tan perjudicades que no han tingut més remei que reemplaçar-les per elements de nova construcció, i fins i tot han hagut de cobrir un mosaic de motius florals al centre de la basílica perquè els turistes puguin caminar amb seguretat.
Segons diu, els danys no són tan evidents com quan hi ha una torrentada d’aigua i s’ho emporta tot. Tardaran més temps a aparèixer. “És com si algú s’exposa a una dosi massiva de radiació: la manifestació no és immediata”. Piana pronostica que entre la inundació de l’octubre de l’any passat, quan els mosaics van quedar tapats per prop de noranta centímetres d’aigua durant unes quantes hores, i la d’aquest any, la basílica ha envellit més de dues dècades.
Un mes després de la tragèdia ja han calculat un pressupost aproximat del que els costarà posar-ho tot al seu lloc: més de tres milions d’euros. Aquesta quantitat no només és per arreglar els danys de les inundacions del novembre, sinó també per als desperfectes de l’octubre del 2018, que han augmentat en més de 300.000 euros amb la gravetat de la d’aquest any. És la procuradoria de la basílica de Sant Marc, una sociedels
LES CONSEQÜÈNCIES
El primer arquitecte avisa que en dos anys ha envellit més de dues dècades
LA GRAVETAT
L’aigua va superar el mur que protegia la cripta, negada per primer cop des del 1966
ELS REPTES
Els restauradors treballen per recuperar columnes, mosaics i altars renaixentistes
tat sense ànim de lucre, qui s’haurà de fer càrrec de les despeses. Es financen a través dels diners que abonen els turistes per entrar en llocs específics, com ara el campanar, i normalment aquests fons els dediquen tant al manteniment com al personal que fa que el temple funcioni com un rellotge. Com que només amb els diners del turisme no en tindran prou, s’han vist obligats a demanar tant a la regió del Vèneto com al Ministeri de Béns Culturals italià que els donin un cop de mà.
A la nau central de la basílica un restaurador fa servir un petit pinzell amb aigua destil·lada per extreure la sal que corroeix un altar renaixentista que el dux Cristoforo Moro va encarregar a Antonio Rizzo al segle XV. “L’única manera de treure la sal que es cristal·litza cada vegada més amb l’arribada de l’aigua és aplicant aigua destil·lada i després paper, sense cola, perquè la sal s’impregni al paper. Després el retirem”, explica Piana. És una tècnica antiquíssima, però també la que dona més bons resultats. El marbre és tan porós que la sal el corca molt de pressa. És impossible que torni a la seva imatge original. L’objectiu és frenar-ne la degradació com més aviat millor.
Una vintena de persones treballen per recuperar aquests tresors. Hi ha restauradors, però també arquitectes, paletes i fusters.
La planta de la basílica és irregular, és a dir, que hi ha llocs més alts i, per tant, menys propensos a l’accés de l’aigua. Aquesta vegada la marea ha negat la major part dels mosaics. Els vídeos que ensenya Piana són esfereïdors. Com que ningú no s’esperava una pujada tan greu, només quatre persones, ell inclòs, hi van poder anar ràpidament per aixecar els mobles.
L’aigua va arribar fins al centre de la basílica i es va colar per les escales que arriben a la cripta, que es va inundar per primera vegada en cinquanta anys.
“Quan el 1966 l’aigua va entrar a la cripta, el patriarca de llavors, el cardenal Giovanni Urbani, va dir que no volia ser enterrat allà”, recorda l’arxipreste emèrit de Sant Marc, Giuseppe Camilotto. L’honor de ser enterrat aquí es reserva només els patriarques.
Al segle XVI la cripta va ser abandonada perquè sempre estava plena d’aigua, però a finals del segle XIX hi van fer obres per assegurarla. La nit del 12 de novembre, i davant l’esperada crescuda de la marea, els paletes van construir a correcuita un mur de 180 centímetres.
La marea inesperada (187 cm) el va superar durant deu minuts. També es va filtrar per les finestres i les columnes. Piana assenyala un punt per explicar fins on va arribar l’aigua salada. Més de mig metre.
Dels més de tres milions pressupostats ja s’han gastat més de 450.000 euros. Només reparar les quatre columnes de la porta de Sant Pere ha costat més de 100.000 euros. L’aigua ha rovellat el metall que unia la base amb la resta de l’estructura i ha fet que s’hagin desprès trossos de pedra sencers. Per evitar que s’esfondressin, s’han vist obligats a retirar-ne els elements un per un i després restaurar-los. Els capitells del segle IX, provinents de Constantinoble, eren delicadíssims. Per arreglar un altre mosaic trencat han hagut d’extreure trossos del terra, digitalitzar-ne la posició i restaurar les tessel·les una per una. El que a primera vista sembla senzill, a Sant Marc és una veritable obra mestra d’enginyeria.
L’alcalde, Luigi Brugnaro, en un primer moment va culpar el canvi climàtic de la ferocitat de les últimes marees. Ja fa força generacions que els venecians estan acostumats a l’ acqua alta, però aquest fenomen cada vegada és més freqüent i amenaça més tresors, com és la seva catedral.
Piana s’arronsa d’espatlles quan li demanen què es pot fer. “El MOSE s’ha d’acabar”, assegura referint-se al sistema de dics mòbils que havia de protegir la ciutat, patrimoni de la humanitat. Parla de la faraònica obra d’enginyeria que es va començar a construir el 2003 però que a causa de la corrupció i el retard en les obres encara no està en funcionament. “És l’única manera de frenar la degradació. Cada cop que entra l’aigua, augmenta exponencialment”, manté l’arquitecte. “Aquesta basílica és un miracle”, repeteix.