Un acadèmic sensible a la protesta popular, primer ministre d’Algèria
El president Tebun tria el perfil tecnòcrata d’Abdelaziz Djerad, de 65 anys
Un professor universitari i per poc temps diplomàtic fa gairebé vint anys és el nou primer ministre d’Algèria, l’home encarregat d’assumir tots els riscos d’una transició i d’enfrontar-se a la protesta al carrer, que ja fa onze mesos que dura. El nom d’Abdelaziz Djerad va ser anunciat ahir pel també nou president del país, Abdelmajid Tebun. Poc després Djerad declarava: “Estem davant un gran desafiament per guanyar la confiança” dels algerians.
Abdelaziz Djerad, de 65 anys, era molt conscient del que deia perquè més d’una vegada, des que van començar les protestes, va fer declaracions a la ràdio donant-hi suport i alhora demanant la retirada d’Abdelaziz Buteflika i els seus acòlits.
Però ha estat precisament un home de l’aparell de l’Estat qui l’ha nomenat primer ministre. Abdelmajid Tebun va guanyar el 12 de desembre unes eleccions amb l’índex més gran d’abstenció en la història d’Algèria, un 60%. El seu nom ja era rebutjat en les protestes dels divendres en vigílies de les eleccions i ho ha tornat a ser aquesta setmana, en què ha desaparegut de les pancartes –per la seva mort, el dia 23– el del cap de les forces armades, el general Ahmed Gaïd Salah.
La novetat no és tan sols que Abdelaziz Djerad estigués a favor del moviment popular, el Hiraz, sinó que el seu perfil respon precisament al que han estat exigint els manifestants: si s’acusava el poder de marginar els més capaços, el nou primer ministre és un tecnòcrata sense lligams polítics, doctor en Ciències Polítiques, director de l’Escola Nacional d’Administració a començaments dels anys noranta i després secretari general de Presidència i del Ministeri d’Afers Exteriors, un càrrec aquest últim que va ocupar només del 2001 al 2003, quan en va ser apartat per Buteflika.
Els dies vinents, Djerad ha de formar govern i cal veure si el Hiraz acceptarà les seves propostes. De moment, manifestants consultats divendres per l’agència France Presse no mostraven gens d’entusiasme perquè consideren que, si Tebun és un president “il·legítim” perquè representa el vell sistema, Djerad també ho és. “El poble demana una nova sopa, però només han canviat la cullera”, deia una de les manifestants enquestades.
L’últim divendres de protesta ha estat el número 45 des que va començar el Hiraz –el punt àlgid del qual va ser el 2 d’abril amb la dimissió de Buteflika–, i altre cop desenes
Amb experiència en l’administració però sense lligams polítics, en teoria s’ajusta a allò que volen els manifestants
de milers de persones van sortir al carrer, si bé les concentracions van ser una mica menys nombroses tant a Alger com a Orà, Constantina i Anaba. Alhora, el seguici fúnebre del general Ahmed Gaïd Salah va ser seguit per una enorme multitud el 25 de desembre a Alger. I a les ciutats esmentades, excepte la capital, partidaris del poder constituït van provar d’enfrontar-se als manifestants del Hiraz.
El president Tebun va prometre el dia que va ser escollit que obriria un procés de diàleg amb el Hiraz, però encara no se sap si serà a càrrec del nou primer ministre o d’alguna altra personalitat.