Govern a Madrid, crisi a Catalunya
ERC ha portat al límit la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez però després d’un govern arriba la crisi d’un altre. Els republicans es juguen el pacte amb el PSOE a les urnes a Catalunya i veuen com Carles Puigdemont retalla distàncies amb la seva credencial d’eurodiputat. La legislatura catalana ha iniciat el compte enrere. No hi ha guió però sí càsting de protagonistes.
LLISTA DE REIS DE JxCAT PER A ARAGONÈS
El vicepresident parla amb Pedro Sánchez sense cap mena de cerimònia autonòmica prèvia que ho justifiqui. Les trucades bé valen una investidura. Mentrestant, Torra tira en públic d’argumentari: Aragonès parla amb el president en funcions com a coordinador nacional d’ERC i per això no li ret comptes. I així, a més d’una investidura... Aragonès ha negociat els pressupostos a Catalunya amb els comuns, ho ha fet en col·laboració amb la Conselleria de Presidència, que dirigeix Meritxell Budó, però s’han imposat les tesis d’ERC en matèria tributària. Si hi ha investidura, el mateix Aragonès negociarà els nous pressupostos de l’Estat per a Catalunya. I no li falten demandes dels consellers de JxCat sobre les aspiracions dels seus propis departaments... La llista és llarga i inclou reivindicacions econòmiques i reformes legals no exemptes de polèmica. En privat, els postconvergents elogien la “valentia” dels seus socis de Govern, mentre en públic es llancen acusacions de col·laboracionisme.
TORRA VOL LA SEVA ESCENA AMB SÁNCHEZ
Els republicans no volen lligar el seu futur al Govern de Pedro Sánchez i Torra aspira a una escena final en el culebrot de la negociació. A JxCat creuen que, si el diàleg és entre governs, les condicions no les pot fixar ERC amb el PSOE. Si Sánchez compleix i es reuneix amb Torra després de la investidura, obviarà l’acord dels republicans: tornarà a plantejar una negociació amb un mediador internacional, l’exercici del dret d’autodeterminació i una llei d’amnistia. La base és l’acord del Govern després de la sentència de l’1-O i la declaració de partits nacionalistes de la Llotja de Mar, però no té res a veure amb l’operació pragmàtica d’ERC. Mentrestant, la valoració de la gestió del Govern continua caient (3,43, segons l’últim CEO) i la nota del president Torra no arriba al 4. A JxCat assumeixen que s’han de reforçar i la majoria pensa que això passa per abordar canvis en el Govern i polaritzar la batalla entre el Junqueras empresonat i l’eurodiputat Puigdemont. La legislatura s’acaba al marge del que passi amb Torra i la seva condemna d’inhabilitació.
VICEPRESIDENT, CONSELLER EN CAP, ELECCIONS...
A l’Executiu ningú no creu possible que la Junta Electoral Central executi la sentència del TSJC estant pendent el recurs del TS, tal com reclamen des de la dreta. Torra insisteix que només una votació del Parlament el pot apartar del càrrec però cap dels escenaris dibuixats segons la llei del President, l’Estatut i el Reglament del
Parlament no passa per aquí. Els postconvergents volen evitar que Aragonès assumeixi les funcions presidencials encara que sigui per un parell de mesos abans de la convocatòria automàtica d’eleccions. El temps és una variable a l’hora d’avaluar les opcions, però la definitiva són els vots al Parlament i el relat electoral posterior, per tant també es valora que Torra cridi a les urnes abans que s’executi la condemna. D’una banda, un candidat de JxCat a una investidura hauria de tenir no només el suport d’ERC, sinó també la permissivitat de la CUP per tirar endavant, cosa que dificulta l’elecció. D’altra banda, s’ha plantejat el relleu de Pere Aragonès. Substituir la vicepresidència per un conseller en cap de JxCat, en absència de president, defugiria els termes del pacte de govern, però tots coincideixen que aquesta operació desencadenaria una sortida d’ERC del Govern i això té poc rendiment polític. Torra calcula que la seva inhabilitació encara és lluny...
BORRÀS, NOVA DESTINACIÓ?
Carles Puigdemont vol evitar que se’l relacioni amb l’operació de relleus a l’Executiu però fa dies que avalua pros i contres entre un elenc de presidenciables amb la vista posada a les pròximes eleccions catalanes si ell fos candidat. La carta remesa per Josep Rull i Jordi Turull des de la presó de Lledoners plantejant un tàndem Damià Calvet-Miquel Buch per gestionar la llista electoral i el futur de JxCat continua sense resposta. Però les travesses estan en marxa: Calvet i M.Àngels Chacón es postulen des de diferents famílies postconvergents. S’hi ha sumat el nom de Jordi Puigneró, més pròxim a Puigdemont del que les reunions públiques ensenyen. I ha caigut de la llista la portaveu al Congrés, Laura Borràs. Dins del Consell Executiu sí que se succeeixen les especulacions sobre un retorn al Govern, encara que se situen més en l’interès processal de ser investigada pel TSJC i no directament pel Suprem pels contractes de la Institució de les Lletres Catalanes.
BUCH ASSENYALAT ALTRA VEGADA
Una crisi de Govern podria incloure Miquel Buch un cop superada la crisi pels aldarulls postsentència de l’1-O. El malestar va ser evident entre els Mossos en descobrir que l’últim CEO incloïa una valoració sobre la seva actuació: tristesa, vergonya, ràbia... Les notes superen el 8 entre els votants de JxCat. També apareix el nom de Meritxell Budó, però moure-la de la Presidència provocaria una guerra de famílies a JxCat, i amb ERC. Els republicans reconeixen en la portaveu la seva funció de frontissa en els pitjors moments del Govern.