Morin els canelons!

Apilota passada –i déun’hi-do quin xut– i com que el cos demana guerra, exhorto el lector de Catalunya: a baix els canelons! Menys recrear tradicions i més crear-ne de noves!

Vet aquí una tragèdia nacional: quatre milions de canelons va consumir Catalunya per Sant Esteve.

No m’estranya que el públic del concert del Palau convertís una tradició burgesa d’amics i coneguts en fragors de revolució d’octubre (la russa). Ves a saber els canelons que portaven per càpita!

Això que avui en diem canelons no mereix aquest lloc indiscutible en una de les poques taules amb substància de l’any. Llevat, esclar, de les comptades llars on encara queden dones amb paciència i mà de sant, disposades a passar tot el matí del dia 26 elaborant platerades de canelons i una salsa beixamel que tingui gust de beixamel.

Quants d’aquests quatre milions contenien paciència, amor i producte de primera? Suposo que pocs...

Excepte els elaborats per quatre grans cuiners, sovint amb tòfona i preu top, l’apoteosi del caneló és un triomf de la comoditat, de l’esperit de les franquícies i del panxacontentisme, perquè som davant una carn compacta i sense matisos –fins i tot estireganyosa–, embolicada amb làmines de pasta industrial i rematada amb una salsa blanquinosa pròpia de menú d’aerolínia.

Després de l’esplendor del dia de Nadal –dinar de gran densitat culinària i sentimental, Pla dixit–, els canelons de pa sucat amb oli adquirits a la bona de Déu i enfornats en un instant només s’expliquen des d’una sacralització acrítica de les tradicions –en falten gaires per recuperar?– que tant agrada a Catalunya.

Visca el caneló de les cuineres que s’immolen; mori el caneló cunyadista, anodí i avantatgista.

Servidor advoca per un menú flexible el dia 26 i no pel foment de l’ensopiment i omplir el pap. Que el caneló congelat o sortit d’establiments que ningú no freqüenta la resta de l’any acabi en una taula de dia gran té alguna cosa de misteri.

Desapareix Catalunya si liberalitzem el menú de Sant Esteve ara que escassegen les cuineres capaces d’emocionar amb un caneló que només existeix en la memòria?

Jo m’he alliberat del caneló de Sant Esteve! Espinacs i un raig d’oli el dia 26 després d’una nit de marxa al Row, acabat de sortir d’un reportatge de The New York Times que els deixa pels núvols.

Menys canelons i més gresca!

L’apoteosi del que encara en diem caneló és un altre èxit del tradicionalisme