Política de sobralles
Llegeixo fascinada Tota la veritat. La crònica definitiva dels dies decisius del procés (Ara Llibres), redactada a sis mans per Ferran Casas, Odei A.-Etxearte, Marc Martínez Amat, Roger Mateos, Gerard Pruna i Neus Tomàs. És un thriller autèntic, que no desmereixeria gens els grans mestres de la novel·la negra, de Mankell a James, d’Ellroy a Vázquez Montalbán. Com ells, els sis periodistes, després de dos anys d’investigació, descriuen un món sòrdid, ple de punyalades per l’esquena, buit de moral, on destaquen, de tant en tant, alguns herois fugaços que defensen breument una posició d’integritat i decència i moren sota l’onada de baixes passions al servei de buscar, aconseguir i mantenir el poder.
El mèrit dels autors ha estat recollir els fets coneguts i afegir-hi les motivacions reals al darrere. Tal com passa a l’immortal vodevil Pel davant i pel darrera, de nou a la cartellera de Barcelona. No per coneguda la trama és menys hilarant: una companyia de teatre representa davant el públic una irrellevant obra de misteri, però amaga, entre caixes, una batalla d’enveges i baralles plenes de divisme i mesquinesa que podem veure al segon acte fins que, al tercer, obra i realitat col·lisionen en un final caòtic i bufonesc. Podria ser un resum de Tota la veritat si no fos perquè aquest final és molt més fosc i inclou presó i greus condemnes, fugides a l’estranger i l’acceleració ultradretana que ha engreixat Vox fins més enllà dels 50 diputats.
Després de llegir-lo, es fàcil constatar la baixa qualitat de bona part dels dirigents polítics i les seves formacions, espantats davant els canvis socials, incapaços de donar solució a les desigualtats provocades per la crisi econòmica i terroritzats per la por de perdre el poder, que empenyen els seus electors a una única casella, Catalunya i la seva independència. Tinc la impressió que ara estem repetint l’escenari descrit pels autors. La formació de nou govern a Espanya depèn de gestualitats: el que facin l’Advocacia de l’Estat i el Tribunal Suprem després de la rebregada del TJUE, l’acte de fe que està fent l’oposició de dretes amb l’ajut de la premsa afí a Madrid i la sorda resistència de les formacions independentistes que no són ERC que aquest partit ocupi l’escenari central de la política catalana. Tots realitzen política de sobralles: aprofitar i reaprofitar el procés independentista fins que les croquetes ja no tenen gust de res i són una indigesta pasterada de farina mal cuita.
Sis periodistes han escrit un autèntic thriller sobre els dies decisius del procés