La infanta Cristina acompanya Urdangarin fins a la presó de Brieva
Les dones de la reialesa pateixen per l’exposició pública dels seus problemes
Les nenes volen ser princeses, però moltes princeses preferirien no haver-ho estat. La mort d’Ari Behn, exmarit de Marta Lluïsa de Noruega, és l’última mostra que acostarse a la reialesa, de vegades, crema. La llista de princeses desgraciades és molt més àmplia que la d’afortunades, i sempre és a causa de les relacions sentimentals, en què, sense alliberar-se dels lligams i les convencions, o falla l’amor o falla l’estimat.
A la rigorosa educació a què són sotmeses s’hi afegeix, a més, una ferotge resistència a abandonar els privilegis propis de la seva posició. Margarida d’Anglaterra s’hauria pogut casar amb Peter Townsend si hagués renunciat al títol. No podia continuar sent princesa i casarse amb un divorciat. El que es va vendre com un sacrifici no va ser res més que una covardia, i tota la seva vida va ser una infeliç. A Cristina de Borbó no li va impedir ningú casar-se amb Iñaki Urdangarin. És més, quan el va triar com a marit li van fer l’onada. Defensar el seu amor, contra vent i presó, li ha donat una vida més plena que la que li haurien ofert als palaus. però l’ha
Margarida d’Anglaterra va ser la primera a aparèixer com una dona infeliç; l’han seguida unes quantes més
allunyada definitivament de la seva família i de la Corona. Masako del Japó no va néixer princesa, però el fet de ser-ho l’ha feta transitar pel malson de les depressions encadenades provocades per la pressió sense treva de la Casa Imperial. A Magdalena de Suècia, sens dubte la princesa més guapa de la reialesa, la va deixar tirada un promès a qui li agradava jugar fora de casa i, per tapar la seva dissort, es va acabar casant amb un milionari poca-solta. Salma del Marroc ha d’aguantar que després d’haver estat utilitzada per modernitzar la monarquia alauita i, de passada, blanquejar les apetències sexuals de Mohamed VI, hagi de viure d’amagat. Més valenta –no en va és la filla del rei Hussein– ha estat Haia de Jordània, que ha plantat l’emir de Dubai, potser penedida d’haver acceptat al seu dia ser la seva sisena dona. I què cal dir d’Estefania de Mònaco, que ha pagat la seva llibertat sexual amb una condemna per a tota la vida a ser permanentment a l’ombra de Carolina, que també és desgraciada però almenys va vestida de Chanel.