Les rondes tindran refugis per apartar els cotxes avariats
L’Ajuntament treballa en un projecte de modernització que millori la seguretat de la via
Quan hi ha un accident o un cotxe avariat, les rondes de Barcelona es converteixen en una ratera. No hi ha escapatòria per als més de 270.000 cotxes que circulen en hora punta cada dia per aquestes vies de circumval·lació. És més, en alguns casos fins i tot els serveis d’emergència tenen problemes per arribar fins al lloc de l’incident. Això endarrereix encara més la recuperació de la normalitat en la circulació.
El problema és de difícil solució tenint en compte que una gran part de les rondes estan encaixonades. No hi ha marge per habilitar uns vorals efectius que avui dia la normativa de seguretat consideraria obligatoris però que no ho eren en el moment que es va construir la infraestructura, fa 27 anys, just abans dels Jocs Olímpics.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, creu que ha arribat el moment d’“abordar una actualització que permeti ser més eficaços en la resolució de situacions d’emergència i altres imprevistos”. La solució consisteix a incorporar millores sense necessitat de fer unes grans obres sota dues premisses bàsiques: seguretat i resiliència. Això és, la capacitat de tornar la infraestructura a la normalitat com més aviat millor quan hi hagi alguna alteració del motiu que sigui.
L’actuació més destacada serà la construcció d’apartadors. Com el seu nom indica, es tracta de llocs en què es pot apartar el vehicle sense entorpir el pas a la resta. Són una espècie de refugis apartats dels carrils de circulació, una cosa habitual als túnels de carretera però no tant en els urbans. És un dels mètodes més clars per garantir la seguretat tant del conductor com de les grues, els serveis d’emergència i els cossos policials que atenen el cotxe avariat o accidentat.
La intenció inicial és construir nou apartadors. Més de la meitat es concentraran a la ronda Litoral entre les sortides de Ciutat Vella i el Fòrum, un dels trams més saturats i, alhora, més estret, amb dos carrils, sense alternativa en cas d’imprevist. També n’hi haurà a l’altura de la plaça Karl Marx, a la ronda de Dalt. Les ubicacions concretes es poden veure al gràfic de la pàgina següent, tot i que un projecte
EL DIAGNÒSTIC Amb cada incident hi ha retencions en un vial bàsic per a la mobilitat
LA SOLUCIÓ Si el vehicle es pot retirar dels carrils de circulació, es redueixen els efectes en el trànsit
constructiu que s’acaba de licitar haurà de ratificar si aquests llocs són els més idonis o potser n’identificarà altres de millors.
La redacció del projecte, tret a concurs públic aquest desembre, també incorpora l’estudi i la concreció de la implantació de 39 passos de mitjana. Parlem d’obertures en la separació física entre els dos sentits de la circulació perquè els vehicles d’emergència puguin fer un canvi de sentit i passar d’un costat a un altre de la via quan sigui necessari. Aquesta mesura milloraria considerablement la rapidesa en el temps de resposta en cas d’emergència.
Els tècnics municipals es plantegen la possibilitat que aquests passos de mitjana en algun moment molt puntual fins i tot poguessin servir per redirigir la circulació dels cotxes atrapats. Seria a l’estil dels carrils reversibles habilitats a les autopistes en sentit contrari a la marxa per donar fluïdesa en les operacions sortida i retorn, però en aquest cas limitat a situacions d’emergència no habituals.
La ronda Litoral ja disposa de 24 passos de mitjana i la ronda de Dalt, 18, però la majoria no te
nen un ús pràctic o no disposen d’un nivell de contenció adequat avui dia. L’objectiu del projecte és fer-ne uns de nous que siguin més segurs i operatius i que es trobin situats en els punts més estratègics, principalment a les entrades i sortides dels túnels i dels accessos, així com en altres punts concrets que es puguin consensuar amb la Guàrdia Urbana. Algunes de les ubicacions plantejades coincideixen geogràficament amb els apartadors plantejats: el Poblenou, Vila
Olímpica, Pla de Palau, Moll de la Fusta, Colom... També s’apunta al nus de la Trinitat i punts de la ronda de Dalt, com ara l’entrada i la sortida del túnel de l’Oreneta, la Guineueta, Sant Gervasi, la plaça Borràs i la plaça Alfonso Comín.
Els apartadors i els passos de mitjana es completaran amb altres petites actuacions, que inclouran sistemes de contenció que redueixin tant el risc d’accident com les conseqüències se’n puguin derivar. En nombroses entrades hi ha barreres de seguretat instal·lades des del 2007, pensades per impedir l’accés a la via de circumval·lació si fos necessari, però el cert és que amb prou feines s’han arribat a fer servir. A més de barreres també es preveu posar més controls de gàlib per evitar l’accés de camions que excedeixin les característiques permeses i més sistemes d’informació per informar els conductors. L’objectiu final del conjunt d’actuacions és “incrementar la prevenció, ser més àgils a l’hora de resoldre situacions inesperades i augmentar la seguretat general”, resumeix la tinenta d’alcalde Janet Sanz.
Fa anys que l’Ajuntament planteja l’adequació de l’anell viari de 35 quilòmetres que, malgrat diverses intervencions de millora de la seguretat al llarg del temps, continuen pràcticament igual que quan es van inaugurar fa més de 27 anys. El tram de menys de 200 metres cobert davant el mercat de la Vall d’Hebrón és l’exemple per imaginar com seria la ronda si es construís ara: més espai al voral, sortides d’emergència adaptades...
L’actuació de modernització plantejada amb els apartadors i els passos de mitjana serà la intervenció de més abast i envergadura feta fins ara a les rondes. La inversió encara no està fixada perquè dependrà de les especificacions tècniques del projecte constructiu, la redacció del qual ha sortit a licitació per 240.000 euros, amb la meitat del cost subvencionat per la Unió Europea mitjançant el programa Connecting Europe Facility, que va triar la millora de la seguretat, capacitat i sostenibilitat de les rondes de Barcelona com a projecte prioritari.
L’adjudicació del contracte està prevista per al febrer o el març del 2020. A partir de llavors es treballarà en la redacció del projecte durant sis mesos amb un innovador sistema. Després de cinc mesos de treball s’analitzarà el projecte presentat i es convalidarà amb tots els departaments de l’Ajuntament i amb agents externs implicats, com ara el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), els Mossos i els Bombers. També hi tindran alguna cosa a dir la Generalitat, que és la titular d’una part de la infraestructura, el ministeri de Foment, que manté la titularitat del tram entre el Morrot i el nus del Llobregat, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), responsable de les tasques de manteniment.
Quan tots els implicats hagin donat el vistiplau al projecte, es durà a terme una prova pilot in situ de manera temporal per comprovar-ne l’efectivitat. Superats tots aquests tràmits i comprovacions, aleshores sí, es licitaran i s’adjudicaran les obres.
UN FORAT A LA RATERA Uns passos entre els dos sentits permetran que les ambulàncies arribin abans als accidents
MODEL DE TREBALL INNOVADOR Les actuacions es provaran in situ abans de fer obres per garantir-ne l’efectivitat