Llamàntols assassins
ALCÁNTARA. Els Alcántara tornen dijous (TVE1, nit) amb Cinco razones para odiar la Navidad, un capítol sobre la Nit de Nadal del 1990, el primer de la nova temporada de Cuéntame. Fa nou mesos que la Mercedes i l’Antonio viuen separats. La Mercedes ha modernitzat el pis, que ara té passa plats entre el menjador i la cuina, i una habitació pròpia per dissenyar i tallar patrons de vestits per a la seva nova botiga de moda. L’Antonio presumeix de la seva vida de solter, però es desespera per recuperar la “seva” Mercedes. No ho sap fer, perquè ell voldria que tot fos com abans; no entén que això no pot ser, que la Mercedes ja no pot acceptar que el seu home mani i disposi unilateralment. És un capítol (l’he pogut veure per gentilesa de la productora) en què Cuéntame torna amb gran to en totes les trames (en Toni i la seva dona sense libido, la María i el seu xicot professor, l’Abraham i la seva parella transsexual, la Inés i...), totes substancioses i ben trenades. La Inés: es debatrà entre una atracció lesbiana i el pare d’una amiga del seu fill. Ara, el plat fort són, sempre, Imanol Arias i Ana Duato, fabulosos: l’altíssima identificació d’aquests actors amb els seus personatges aconsegueix que diverses escenes basculin entre el drama i la comèdia amb un verisme insòlit. La Mercedes i l’Antonio volen i no volen estar plegats, i fins i tot al bistrot es creuen apostes sobre una eventual reconciliació. En aquest capítol veiem un trajecte plegats en cotxe, una visita a l’aparador de la botiga de la Mercedes, una topada amb la policia i uns “llamàntols assassins” als seients del cotxe que desembocaran en una comissaria a l’hora del sopar de la Nit de Nadal. Allà, assegut entre dos detinguts desconeguts, aflora el millor Antonio Alcántara, per temperamental i patètic: el monòleg en què relata els seus petits grans drames, entre l’apocalipsi i la ridiculesa, és hilarant i trist alhora. “Ser el teu amic, és l’únic que vull”, diu l’Antonio a la Mercedes tornant de la comissaria, de camí al bistrot, on els espera la família per al sopar de la Nit de Nadal.
“Tu i jo no podem ser amics, i ho saps”, respon ella. “No et confonguis; no creguis que estic boig per tornar amb tu, que em va de puta mare, estic de meravella!”, afirma ell. “A mi em passa el mateix”, diu ella. I anar fent. És com la vida mateixa.
Torna a aflorar el millor Antonio Alcántara d’Imanol Arias, per temperamental i patètic
INCORRECCIÓ. “Que agressiu! Et ve de ser andalús o de ser gai?”, etziba Pilar Gutiérrez, la “dona franquista” favorita de la tele. Des de l’estiu la convoquen diversos programes per entretenir-nos amb dosis d’incorrecció política. Això de “ser andalús o ser gai” ho escup a un comensal de Ven a cenar conmigo a qui abans va deixar anar: “Als andalusos no els interessa aprendre idiomes: amb l’espanyol en tenen de sobres”. I a un comensal musulmà (el cantant Omar Montes): “La vostra religió ordena matar infidels”. L’ha tornada a entrevistar Joaquín Prats jr. a Cuatro al día (Cuatro), i ha acusat els musulmans d’assassins i violadors, de manera que Prats l’acaba expulsant, sentenciós: “Aquesta paia no entra més”. En bona hora. Deu ser que ara no cotitza televisar la “dona franquista” perquè les seves opinions potser ja estan en la correcció política. – @amelanovela