Molière va ser Molière
Un estudi conclou un segle de debats sobre si rere el dramaturg francès s’hi amaga o no un negre literari
Fins i tot la seva mort va ser teatral. El 1673, mentre representava la seva famosa peça El malalt imaginari, Molière, afectat de tuberculosi, va patir una hemorràgia sobre l’escenari que li va causar la mort poc després, tot i que, segurament, no anava vestit de groc, com diu l’imaginari popular. Considerat un dels mestres de la comèdia de la literatura universal, va escriure i dirigir almenys 29 obres teatrals, una fecunditat tan sols igualada per Shakespeare.
Tot i això, precisament el fet que hagués estat tan prolífic quan se li pressuposava una falta d’educació i de cultura, afegit al fet que no hi ha arxius ni manuscrits ni testimonis històrics per verificar que realment aquestes peces van sortir de la seva ploma, havia instigat un debat sobre si havia escrit ell o no els seus títols, o si, ben al contrari, havia utilitzat un negre literari.
Ara, investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Científiques (CNRS) de França han aconseguit, per fi, resoldre aquesta qüestió. Bussejant en textos teatrals francesos del segle XVII i utilitzant mètodes computacionals i matemàtiques, han aconseguit demostrar que Molière va ser, efectivament, l’autor d’obres mestres com ara Don Joan, El malalt imaginari o L’avar.
“Va ser un geni”, afirma amb rotunditat Florian Cafiero, investigador de la Universitat de la Sorbona, a París, i del CNRS, que és coautor d’aquest estudi publicat aquesta setmana a la revista Science Advances. “La nostra anàlisi demostra que la possibilitat més plausible és que escrigués ell totes les seves obres”, afegeix.
Els dubtes sobre l’autoria de Molière sempre han envoltat la seva obra, tot i que es van fer més populars a partir del 1919, quan un escriptor anomenat Pierre Louÿs va assegurar que Pierre Corneille, un altre dels grans dramaturgs francesos del segle XVII, era qui en realitat hi havia al darrere d’algunes de les obres més famoses de Molière. Aquesta idea es va mantenir les dècades següents, alimentada per estudis, sobretot, de lingüística computacional.
Cafiero i Jean-Baptiste Camps, un expert en textos medievals de la Universitat París Ciències i Lletres (PSL), han estat cinc anys per poder demostrar la genialitat genuïna de Molière. Per això, primer van reunir-hi un corpus d’obres atribuïdes a dotze autors contemporanis del segle XVII, i també un petit conjunt d’obres d’un subgènere de comèdia més específic. També van incloure-hi els treballs de Corneille i de Molière.
A continuació van utilitzar un algoritme d’intel·ligència artificial per classificar-ne totes les obres en funció de l’autor. Per això van analitzar sistemàticament sis característiques que conformen l’empremta dactilar de cada autor i que no s’havien estudiat abans.
“Alguns elements d’un text, com ara el vocabulari, pertanyen a un nivell conscient i depenen de la temàtica. D’altres, en canvi, pertanyen a un nivell subconscient, com ara les característiques gramaticals, l’ordre dels components de la frase, si l’autor utilitza més o menys plurals, prefixos o determinades persones del verb”, apunta Camps.
Els mesuraments fets utilitzant aquests criteris van atribuir totes les obres sota el nom de Molière... a Molière, i suggereixen que va ser ell qui va crear els arguments i també qui els va posar en vers negre sobre blanc. “L’única opció plausible és que Molière escrigués les seves pròpies obres. És, sens dubte, el gran geni de la comèdia francesa”, conclouen Camps i Cafiero.
“No va ser una feina fàcil, perquè totes les obres tenien característiques molt semblants. Al segle XVII, les obres de teatre seguien unes normes molt estrictes d’estructura i mètrica; a més, moltes eren adaptacions d’altres obres en italià, espanyol o fins i tot llatí, i era freqüent inspirar-se en altres peces o copiar-les directament”, explica Camps, que destaca que el factor humà ha estat clau en aquesta feina, en què les màquines han desenvolupat un gran paper. “Les matemàtiques, sense un coneixement profund del context, de l’obra de Molière i Corneille, de la història de la literatura, no t’ajuden gens”.
Camps i Cafiero ja estan embarcats en un altre repte: aplicar les mateixes eines matemàtiques i intel·ligència artificial per fer llum sobre una infinitat de textos francesos medievals anònims. Com passa en pintura, esperen almenys poder agrupar-los entorn de certs mestres.
I Shakespeare? “A Molière tan sols se li va atribuir un negre literari i hem tardat cinc anys a resoldre l’enigma. Al dramaturg anglès se li han adjudicat més de vuitanta possibles escriptors en l’ombra. Hi estaríem tota una vida”, fan broma.
Les matemàtiques i la intel·ligència artificial dissipen, després de cinc anys, els dubtes raonables que hi havia