Pescant en l’embolic
Un plet sol és bo quan es guanya o quan estableix una posició avantatjosa a qui el planteja. Com a element de pressió, per exemple. És el que interpreta el Barça en la demanda que ha establert Arturo Vidal, que acusa el club d’incompliment de contracte.
Fora de les discrepàncies en la interpretació de les condicions contractuals, el cas depassa àmpliament l’esfera dels litigis i adquireix diverses derivades. Gairebé totes animen a pensar en un embolic, especialment per a Ernesto Valverde, que vol mantenir el xilè a l’equip, enmig d’un conflicte en què el jugador qüestiona ni més ni menys que l’ètica del club.
El Barça acusa Vidal de premeditació per elevar la seva demanda al desembre, sis mesos després d’acabar la temporada que afectava la bonificació del seu contracte. El jugador xilè reclama 2,4 milions d’euros, corresponents als premis detallats en l’acord amb el club. El Barça considera que Arturo Vidal no va jugar el 60% dels partits oficials, la xifra necessària per al pagament de la bonificació.
Fora de les discrepàncies tècniques, l’afer reuneix un jugador pretès pels dos primers classificats de la Lliga italiana i un club encantat d’obtenir una quantitat propera als 20 milions d’euros. Arturo Vidal ha aprofitat l’interès de l’Inter i de la Juve per forçar la seva sortida. És l’ocasió perfecta per firmar un últim gran contracte. El Barça ha trobat una immillorable coartada per traspassar-lo.
S’entendria malament la permanència d’un futbolista que desacredita l’honorabilitat del club, encara que en aquestes qüestions el Barça navega per aigües turbulentes. Va negociar amb Neymar malgrat la seva demanda per impagament, però la realitat és que el brasiler no és al Barcelona i Arturo Vidal, sí.
Al Barça li aniria de primera el traspàs. Sap que Arturo Vidal perdrà ràpidament valor al mercat. El migcampista xilè té 32 anys i és més un recurs que una solució als problemes de l’equip. En aquests moments se’l valora per la seva capacitat per sorprendre en l’àrea rival i per un temperament agitador. A Valverde li agrada jugar aquesta carta. També és cert que els seus gols són menys significatius del que es diu: els tres davanters (Messi, Suárez i Griezmann) han marcat més gols que tots els equips de la Lliga, excepte el Reial Madrid i el Vila-real.
Per molt que el conflicte afecti Valverde, el cas seria menys problemàtic si el Barça no hagués cedit Aleñá, un jugador jove, de característiques gairebé oposades a les d’Arturo Vidal, però amb unes condicions més que apreciables. En molts aspectes, Aleñá està més ben configurat per jugar amb el Barça que el migcampista xilè. Tot indica que el Barça ha quedat exposat a un error de càlcul i que Arturo Vidal ho sap.
Si es consuma un traspàs, l’equip perdrà dos migcampistes d’una tacada, un dèficit gens aconsellable en aquests moments de temporada. Si Vidal continua, probablement s’haurà d’arribar a un acord econòmic amb ell, a costa de la imatge de la institució, però de la bona salut de l’entrenador. Amb qualsevol desenllaç, Arturo Vidal guanya. Pescarà en l’embolic.
L’afer reuneix Vidal, pretès per l’Inter i la Juve, i un club encantat d’obtenir gairebé 20 milions d’euros