La cara fosca del lloguer
La majoria dels inquilins lloguen per obligació, pateixen condicions abusives o viuen en habitatges descurats, segons Línea Directa
“No compris, lloga”. Aquesta recomanació va córrer com la pólvora una vegada que va esclatar la crisi del maó a Espanya i moltes famílies es veien incapaces de fer front a les quotes de les hipoteques cap al 2008. El lloguer va aconseguir presentar-se com una forma de vida més atractiva, més moderna i europea. No en va, en l’última dècada el mercat del lloguer ha crescut fins a copar un 18% del mercat immobiliari espanyol.
Però Espanya no és Europa. I més enllà de la moda o el canvi de mentalitat dels millennials, al qual al·ludeixen des del mercat immobiliari, aquí el que realment empeny a llogar un habitatge en lloc de comprar-lo és la necessitat. Així ho constata l’informe Inquilins vs arrendadors. Els conflictes en l’habitatge de lloguer a Espanya (2019), elaborat per la companyia d’assegurances Línea Directa.
En concret, assegura que només un 34,2% dels qui viuen de lloguer ho fan “perquè és la millor opció per al seu estil de vida”. Mentrestant, un 59,9% viuen de lloguer en contra dels seus desitjos. D’aquests, el 48,8%, perquè no tenen capacitat econòmica per adquirir un habitatge en propietat, i el 10,7%, perquè malgrat assegurar que tenen capacitat financera cap banc els concedeix una hipoteca.
L’informe també reflecteix que
Un 60% viuen de lloguer en contra dels seus desitjos, i només un 32,6% consideren bo l’estat del seu habitatge
canviar la propietat pel lloguer no significa recórrer un camí de roses. Per a un 63,8% dels enquestats accedir al seu habitatge de lloguer va ser un procés difícil o molt difícil. Mentre que només un 36,1% asseguren que va ser fàcil trobar un habitatge de lloguer.
Per zones geogràfiques, els inquilins de les illes Balears i Catalunya són els que més dificultat confessen haver tingut per quadrar les seves expectatives. Trobar un immoble amb el preu adequat i les condicions correctes, l’equació més difícil de resoldre.
Allò que el lloguer era l’opció habitacional més barata va quedant desfasat, en la mesura que, com constaten les estadístiques del Banc d’Espanya, els preus s’han incrementat més d’un 50% els últims cinc anys. A les grans ciutats com Madrid i Barcelona, el lloguer mitjà, 819 euros en el cas de Madrid i 769 euros a Barcelona, segons les dades de l’Observatori d’Habitatge i Sòl, del Ministeri de Foment, bé pot competir amb les quotes de qualsevol hipoteca mitjana.
Per descomptat, viure de lloguer té avantatges que no són menyspreables. Segons assenyala un 45,6% dels enquestats, aquesta opció atorga una llibertat més gran per triar el lloc on es vol viure i també està molt ben valorat no dependre d’una hipoteca.
Però aquella llibertat té en molts casos un preu alt. Un 51,8% dels llogaters consideren que han de fer front a condicions abusives per part dels seus propietaris, ja sigui perquè els requereixen massa mesos de renda per avançat, per excés d’avals, etc.
Un altre, dels inconvenients de ser inquilí és la relació amb el propietari de l’immoble. Un 34% asseguren haver tingut conflictes amb el seu propietari. No fer-se càrrec d’una reparació (48%), retenir la fiança sense motiu (25%) i demanar “pagaments en negre” (20%) són algunes de les desavinences més comunes entre llogaters i propietaris espanyols.
Però fins i tot sense conflictes directes els retrets són presents. Un 67,4% dels inquilins consideren que els seus habitatges estan “descurats” i que es podria millorar el manteniment, tot i que només un 11,8% qualifiquen la condició de casa seva de “dolenta” i un 32,6%, asseguren que és bona o molt bona. Això sí, només en casos molt comptats, tot just un de cada deu, el conflicte ha traspassat la relació bilateral i ha acabat en un procediment de mediació o arbitratge.