Eficiència i impostos
Recordeu el filòsof Lou Marinoff? Va escriure un best seller titulat Més Plató i menys Prozac, en què abordava problemes habituals que tenim les persones, com gestionar un canvi professional o enfrontar-nos a la mort, passant per saber viure amb ètica, entre moltes d’altres qüestions. Marinoff, que és professor de filosofia del City College de Nova York, aborda els principals aspectes de la vida amb filosofia, i em sembla un símil perfecte del que està passant amb la pressió fiscal que vivim darrerament les pimes, els autònoms i molts ciutadans. Les diferents administracions públiques –Estat, comunitats autònomes i municipis- i, en concret, els seus braços tributaris són el Prozac, el fàrmac que els permet generar ingressos de la manera més fàcil: augmentant els impostos. Però, des del meu punt de vista, manca la filosofia, és a dir, falta la reflexió profunda sobre l’eficiència en la despesa pública i, el més important, sobre l’impacte demolidor dels augments impositius i nous tributs sobre els negocis conduïts pels professionals i empresaris.
El darrer exemple d’això és el principi d’acord entre En Comú Podem, el Govern municipal i el grup d’ERC per incrementar les taxes de les terrasses, alces que es mouran entre un 100% i més d’un 400%, des de la rambla del Poble Nou fins a la plaça Reial, passant per la rambla de Catalunya. Augments que s’afegiran a la nova taxa de residus que ha marcat el mateix Ajuntament i a les pujades de l’impost de béns immobles (IBI) i sobre les parades dels mercats municipals, que patiran increments de més d’un 10%. Impostos que tindran efectes adversos per als eixos comercials, ja que provocaran un encariment dels preus i una amenaça a la seva viabilitat.
A més, les alces dels valors cadastrals també
Demano frenar els increments impositius a Catalunya, on la pressió fiscal és més alta que en altres comunitats
repercutiran en l’impost sobre el patrimoni, la imputació de presumptes rendes immobiliàries de l’IRPF i el nou impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques. Tots són impostos que s’han de pagar cada any amb independència de la renda del titular del bé i, per tant, l’augment desmesurat de la quota a pagar pot esdevenir confiscatòria. Recordem també que les comunitats autònomes tenen competències en impostos com l’impost sobre successions i donacions i l’impost sobre transmissions patrimonials, que també han sofert augments per la incidència de l’esmentada pujada dels valors cadastrals dels immobles.
Aquesta situació és de difícil comprensió pels contribuents i malmet la confiança sobre el nostre sistema tributari, ja que s’observa que les administracions públiques amb competències utilitzen els impostos com a eina per quadrar els seus pressupostos. Per aquest motiu i, des d’aquestes línies, demano frenar els increments impositius a Catalunya, on la pressió fiscal és més alta que en altres comunitats, i invito a la plantejada reflexió profunda: més eficiència en la despesa pública i menys impostos o, seguint el símil de Marinoff, més Plató i menys Prozac.