‘Sentència’ i ‘emergencia climática’, paraules de l’any
La redacció de ‘La Vanguardia’ tria aquestes paraules com a més significatives del 2019
Per setè any consecutiu, la redacció de La Vanguardia ha triat les paraules més significatives d’aquest any 2019. No són paraules noves, ni tan sols paraules que s’hagin posat de moda, sinó mots o expressions que condensen alguns dels aspectes informatius més rellevants que han marcat l’any que s’acaba.
En català, la guanyadora de la votació que organitza la secció d’Edició ha estat sentència, que reflecteix tot el procés independentista català i marca el punt àlgid que va suposar la sentència del 14 d’octubre amb altes condemnes de presó que va dictar el Tribunal Suprem contra els líders independentistes. En castellà, el que ha aplegat més nombre de vots és el sintagma emergencia climática, que als mitjans ha substituït l’expressió neutra canvi climàtic perquè marca amb més claredat el que està passant de debò. Al rànquing català, emergència climàtica es col·loca en quarta posició i coincideix amb la paraula de l’any dels Diccionaris Oxford: climate emergency.
L’any passat, les dues paraules guanyadores tenien a veure amb l’àmbit de les reivindicacions feministes (dones i feminismo), un tema que va ocupar –i continua ocupant– una bona part de la informació que més preocupa i incideix en la nostra societat. Ara bé, en edicions anteriors, com en l’actual, el procés ha marcat les notícies, i així trobem paraules guanyadores en totes dues llengües com piolín, DUI, procés i consulta, aquesta última del 2013. I en la llista d’enguany hi tenim tsunami (en referència a Tsunami Democràtic), aldarull (el que va venir després de la sentència) i bloqueo.
La crisi climàtica, en canvi, ha agafat especial rellevància el 2019 ateses les conseqüències palpables que ja estem percebent, per molt que els negacionistes continuïn no fent cas de la saviesa popular de la dita: “Mal va qui no pensa per l’endemà”. La cimera del clima que es va celebrar a Madrid, amb la presència de la jove activista sueca Greta Thunberg, va acabar de donar més ressonància mediàtica a una qüestió que no és pas menor. De fet, el 2015, amb les crisis migratòries, una part de les quals ho són per raons climàtiques, el mot refugiados ja marcava una tendència.
Tot i això, les llistes de les cinc primeres paraules en català i en castellà demostren que informativament tenim altres preocupacions, com ara l’enrenou amb el trasllat del dictador Franco. Així, exhumación ocupa la segona posició del rànquing en castellà, que d’alguna manera retrata la part esperpèntica d’aquest fet, que no s’ha produït fins a 44 anys després de la mort del dictador.
I més enllà de les preocupacions, les paraules votades també posen de manifest que els humans –si més no els que formem part de la redacció de La Vanguardia– tenim temps per a tot. Mireia Vives i Borja Penalba ho canten ben bonic: “El món s’afona i tu i jo ens enamorem”, amb ressonàncies dels personatges de Casablanca. Mentre el món s’enfonsa, doncs, trobem temps, si no per enamorar-nos, almenys per distreure’ns.
Així trobem en posició destacada en totes dues llistes el mot succionador, la joguina eròtica que
EL LLARG PROCÉS Els mots relacionats amb l’independentisme tornen a marcar l’actualitat
EL MÓN S’ENFONSA Tot i les proves de l’escalfament del planeta, alguns països ho continuen negant
SEXE I MÚSICA Malgrat tot, els humans trobem temps per al lleure i les distraccions de tota mena
succiona el clítoris i sobre la qual l’escriptora Llucia Ramis va deixar escrit: “Mola bastant. La meva conclusió analítica és que no es tracta només que la joguina no tingui forma fàl·lica, és que tampoc no es pot considerar exactament un artefacte sexual. De fet no té res a veure amb el sexe, ni el substitueix, encara que el resultat sigui un orgasme. És més aviat un relaxant, una alegria exprés, un bon complement per al benestar”. El succionador, també conegut per la marca alemanya Satisfyer (que té tots els números de convertir-se en nom comú), s’anuncia per al “wellness clitorinià”. Ens consta que apareix en la carta als Reis de més d’una casa.
I com que no hi podia faltar la música, el tra-tra amb què es va fer popular la cantant Rosalía i el seu Mal querer s’ha enfilat fins a la tercera posició de la llista en castellà. Val a dir que l’èxit de la intèrpret de Sant Esteve Sesrovires sembla que no tingui aturador. Ja es va col·locar la primera del rànquing de discos en espanyol que la secció de Cultura va publicar la setmana passada, ho va petar als Grammy Llatins i va acabar d’enamorar el públic quan va treure en català el temarro Milionària, amb la tornada del “Fucking money man”.