El Barça escombra el Madrid al Palau (83-63)
Els blaugrana anul·len el Madrid, guanyen el primer clàssic de l’any i ja són colíders
Molt més necessària la victòria per al Barça que per al Madrid, el clàssic es va tenyir per fi de blaugrana en el tercer intent del curs. Ho agrairà l’equip de Pesic, derrotat en les seves dues visites al WiZink per un rival sempre superior. No va ser el cas ahir al Palau, amb la Lliga Endesa com a paraigua, on els blaugrana van trobar per fi la fórmula per anul·lar l’equip més en forma d’Europa i van firmar un triomf que va molt més enllà d’una freda classificació.
Ningú no pot discutir que la brillant plantilla que ha posat el Barça en mans de Svetislav Pesic necessita temps per conjuntar-se, per entendre el que vol el seu entrenador i per compenetrar-se. Però després de dues derrotes davant el Reial Madrid en tot just tres mesos, a ningú no se li escapava tampoc que un tercer triomf blanc hauria suposat una dura clatellada per a les expectatives dels blaugrana en una temporada en què, després de molts anys, per fi està permès somiar. Però va passar al contrari. El Barça va convèncer per fi i gairebé no va tenir llacunes durant el partit. Va dominar des de la primera cistella fins a l’última i va abandonar el parquet sota una estrepitosa ovació d’un públic bolcat en l’equip. Pesic, cada vegada més idolatrat, se’n va emportar la palma.
La victòria situa el Barça a dalt de tot de la classificació, igualat amb el Reial Madrid i el Casademont Saragossa. Però aquesta no és l’única bona notícia en clau blaugrana. El clàssic va suposar el retorn a les pistes de Víctor Claver després de dos mesos lesionat. El valencià és una peça clau en l’engranatge de Pesic i ho va deixar ben patent ja des de les seves primeres accions, intimidador en defensa, sempre atent a l’ajuda amb Tavares. No li va caler llançar una sola vegada a cistella per incidir en el marcador.
Són moltes les claus que serveixen per explicar el triomf del Barça. La primera és l’extraordinària defensa blaugrana des del primer minut fins a l’últim, sublimada especialment al primer quart, en què el Madrid es va quedar sec en 5 punts. Van trigar gairebé cinc minuts a anotar els de Laso, obligat a demanar un temps mort quan Higgins va situar el 8-0 (minut 4).
Campazzo semblava nerviós i cometia pèrdues poc comprensibles davant un Hanga incansable. Delaney agafava el relleu amb mestria, autor de 9 punts en poc més d’un minut per posar el 22-5 amb què va sonar la primera botzina. Una primera petita revenja del Barça, triturat al primer quart de l’últim clàssic europeu pel seu rival gairebé de la mateixa manera (32-14).
L’excel·lent defensa blaugrana també va provocar percentatges de tir realment horrorosos al Madrid, que va tornar a casa amb un pobríssim 4 de 21 en triples. I és que es va veure un Barça molt motivat, amb tots els jugadors aportant en defensa i en atac. Homes com Oriola, relegat a un paper bastant secundari aquest curs, que va insuflar una intensitat brutal, robant pilotes i fins i tot anotant un triple. No trobaven oposició els blaugrana, només potser en els punts de Thompkins, un argument massa escàs davant un Barça tan endollat.
El marcador es va estirar fins al 35-14 que va situar Kuric amb un triple (minut 15) que va donar pas al primer moment delicat per als locals. Va apostar Laso per un quintet de baixets, sense un pivot clar, i va firmar un parcial de 0-8 contra un Barça sense resposta que
li permetia alimentar esperances a la segona meitat. Els punts de Carroll van allargar el mal moment blaugrana a l’inici del tercer quart fins al 41-34 (minut 23), però va recuperar el camí l’equip de Pesic amb un Mirotic inspiradíssim, que va tornar a acaparar totes les mirades. “Per mi és especial guanyar el Madrid perquè és un gran rival. Soc molt feliç i se’m veu a la cara”, deia en acabar amb elegància, oblidat ja el trist episodi de l’últim clàssic.
Altre cop sense pivot, el Madrid va fingir amb un últim intent de remuntada a l’inici de l’últim acte, però aquesta vegada Pesic va ser ràpid i va situar Oriola de 5, anul·lada amb la pissarra la revolució blanca. El Barça va tenir així un últim quart plàcid, i va poder gaudir de l’afecte de la seva gent i d’un triomf que apuntala els fonaments d’un projecte amb molt bona pinta.
UN LÍDER SOMRIENT Mirotic, amb 20 punts, va rematar el seu exequip: “Soc molt feliç, se’m veu a la cara”