L’home neix, el casat es fa

Demà, o demà passat, o el cap de setmana pel cap alt, l’home es dividirà en dues espècies: els que comencen l’any 2020 amb sexe, llenceria vermella i cava –Moët si són de Reus– i els voluntariosos que viuen a la bona de Déu, a veure-les venir i a driblar –com a la resta de l’any– el que puguin i els deixin.

Ja és aquí l’1 de gener amb el seu tradicional derbi de la màxima rivalitat sexual: el matx solters contra casats.

Els casats solen marcar abans perquè salten a la gespa humida en bloc en els minuts inicials de l’any i al primer córner fins i tot el porter puja a rematar.

–Goool! Oe, oe, oe!

Cal veure com celebren els casats l’1 a 0. Quin espectacle. Es fan petons, s’abracen, agiten la samarreta imperi i fins i tot els calçotets multicolors regal del Pare Noel.

Jo crec que aquesta efectivitat golejadora i la seva eufòria inicial responen a l’habilitat tàctica dels casats per superar la pressió alta. L’home neix però el casat es fa. A base de molt entrenament, instruccions

Ja és aquí, l’1 de gener, el derbi de la màxima rivalitat sexual: solters contra casats

tàctiques i llistes de la compra, el casat veu la seva parella enfundada en llenceria vermella l’1 de gener i ja sap perfectament el que ha de fer.

Gràcies als seus mecanismes automatitzats, així que veu porteria xuta sense pensar-s’ho i la fica, bé per l’escaire, bé llepant la soca. I així s’espolsa la pressió per a la resta del partit i del mes de gener, que sempre fa costa amunt i mandra.

Es dopen els casats? És una sospita recurrent que bé podria explicar la sortida aclaparadora, aprofitant que juguen a casa i en les hores prèvies de la nit de Cap d’Any han begut aigua miraculosa, aigua de Bilbao o aigua de les neus del Kilimanjaro, tot per de complir amb l’obligació i tenir la festa en pau.

El combinat solters i divorciats arrenca mandrós. No és qüestió de començar l’any amb una lesió inguinal o un compromís nupcial, per la qual cosa confien en les escomeses i les ratxes golejadores que permeten equilibrar el marcador a la segona part i encara protagonitzar remuntades que deixen els rivals casats bocabadats o fins i tot emprenyats.

–Si estigués lliure en el mercat d’hivern o el d’estiu! Fins i tot a l’Albacete m’inflava jo a marcar gols però em queden trenta-dos anys de contracte i convé dosificar-se.

Ja tenim aquí l’1 de gener i com va dir aquell als seus jugadors, casats o solters: sortiu i divertiu-vos.