Pioners als mitjans
La innovació, aquesta paraula que fem servir amb lleugeresa en qualsevol ocasió, permet anticipar-se als competidors. Aquesta regla general s’aplica a la perfecció a l’activitat que ha sorgit en la confluència entre el sector dels mitjans i la tecnologia. Es tracta d’una estratègia que porta implícita una idea clara: és millor ser el primer a oferir un producte o a proporcionar un servei –tant informatiu com d’entreteniment– que no pas fer-ho en segon lloc.
Nombrosos estudis de centres de recerca i instituts especialitzats com el Knight, el Pew o el Poynter, tots tres, als Estats Units, corroboren aquesta hipòtesi. Els pioners en mercats cridats a desenvolupar-se, com la comunicació digital i interactiva, conquereixen la quota més rellevant. Generalment, als que van per darrere tot els costa més. És el triomf dels desbrossadors sobre els seguidors.
Hi ha una altra condició que, en el desplegament de la quarta revolució industrial que s’està donant en el present a escala internacional, incrementa les probabilitats de victòria dels primers: el fet de dirigir-se a unes necessitats ben conegudes. En aquesta ocasió, l’èxit no té res d’aleatori. Es detecta un problema i s’hi troba la solució: en forma d’aplicació mòbil, d’utilitat extra per a un objecte connectat de la internet de les coses, etcètera. El màrqueting i la publicitat rematen la jugada.
El risc apareix quan la necessitat no és tan fàcil d’identificar. La posada en circulació de l’iPad d’Apple demostra que també hi ha la possibilitat d’excel·lir en aquest cas. Però les iniciatives d’aquest tipus no sempre arriben a bon port. Llavors, el líder ha d’afrontar el fracàs. Quan hi ha indicis que es pot donar aquest desenllaç, el que convé és deixar que els oponents es facin càrrec del cost de l’experimentació. Això és el que van fer els responsables de nombrosos webs i apps que dubtaven entre ser gratuïts o de pagament.
La norma, evidentment, no és infal·lible. En el terreny de la tecnologia, on el potencial de diferenciació és fort i el ritme d’innovació, molt elevat, hem vist durant dècades diferents líders en perill perquè els seus rivals havien aconseguit establir una barrera de capital a l’entrada: per l’atractiu d’una marca, per la inversió aconseguida o pels acords signats amb altres actors. En aquest instant, al pioner –Nokia, BlackBerry, Google+– se li complica la cursa.