Nosaltres, robots
La intel·ligència artificial ja permet crear avatars d’éssers humans
Un somni de la humanitat, que també té una part de malson, és aconseguir la immortalitat i vèncer a la mort. Sembla molt llunyà el dia que una cosa així sigui possible, si és que aquest dia acaba arribant. Però ja s’estan fent experiments que a llarg termini podrien aconseguir una cosa semblant a la immortalitat: clonar-nos en una intel·ligència artificial.
De cara a la Mostra d’Electrònica de Consum (CES, per les seves sigles en anglès), la fira d’electrònica que es desenvolupa a principis d’any a Las Vegas, Samsung està despertant interès a les xarxes socials amb una innovació que sembla software d’intel·ligència artificial anomenada Neon. La campanya publicitària ha despertat molta curiositat. Al costat de la foto d’una persona hi apareix la pregunta: has conegut mai un artificial?
El misteriós producte es diu Neon i ja hi ha qui està especulant amb la possibilitat que es tracti d’un assistent intel·ligent, potser una mica remotament similar a la intel·ligència artificial que surt a la pel·lícula Her. És una idea que se sustenta perquè en el compte de Twitter el producte s’ha anunciat així: “Neon = artificial human”.
Tot i que Samsung ha aclarit que Neon no té res a veure amb Bixby, l’actual assistent de l’empresa, ni amb res “que hàgiu vist abans”. Això sembla allunyar les suposicions que es tracti d’un assistent o almenys d’un assistent com els que coneixem fins ara.
En qualsevol cas, la humanització de les intel·ligències artificials sembla que està en marxa. Resulten innegables els èxits que s’han viscut en aquest camp, malgrat que la tecnologia intel·ligent encara està a anys llum d’igualar l’intel·lecte i les emocions humanes.
La principal tècnica perquè una intel·ligència artificial sigui cada vegada més intel·ligent és l’aprenentatge profund. Google ha aconseguit grans èxits en aquest camp, gràcies a l’enorme volum de dades que processen les seves màquines. Un exemple pràctic molt conegut és el sistema de reconeixement de veu de l’assistent d’aquest cercador, que supera el grau de comprensió d’una persona. Però de vegades el procés d’aprenentatge de les màquines condueix a fracassos.
A fracassos o a circumstàncies inacceptables. Va ser el que va passar, per exemple, amb un projecte d’Amazon. Fa un any aquesta empresa va retirar un experiment que feia servir aquesta tecnologia per un fet bastant inquietant: el software va demostrar que tenia prejudicis a l’hora de seleccionar dones per a un lloc de treball.
Per què va passar? Les dades que va utilitzar la intel·ligència artificial d’Amazon per aprendre a seleccionar candidats provenien dels processos de contractació d’anys anteriors, en què la majoria dels treballadors contractats van ser homes. El sistema va arribar a la conclusió que les dones eren pitjors candidates perquè va processar dades basades en prejudicis humans. Tot i que l’empresa va intentar reprogramar el software, l’experiment es va donar per tancat per la falta de resultats satisfactoris.
Però no deixen de ser vistosos altres experiments, com el de l’AI Foundation, un grup d’experts que està potenciant el desenvolupament de la intel·ligència artificial. Aquesta empresa va ser notícia el 2018 per haver presentat una tecnologia intel·ligent que podria detectar notícies falses. Però en realitat l’èxit tecnològic més assenyalat ha estat crear una representació mitjançant intel·ligència artificial d’una persona: Deepak Chopra, un controvertit metge que dona suport a l’ús de medicines naturals.
La tecnologia ha aconseguit crear un avatar d’aquesta persona amb què és possible interrelacionar-se i parlar-hi per videoconferència. Es desconeix la manera com es va entrenar aquesta intel·ligència artificial amb tècniques d’aprenentatge profund, però segurament els múltiples llibres escrits pel Deepak Chopra humà hi deuen haver jugat un paper fonamental.
No sabem si alguna cosa així es repetirà amb altres persones, però podria ser una manera d’aconseguir crear avatars intel·ligents de personatges famosos amb qui es podria dialogar. Les possibilitats que obre una tècnica així són infinites i alguns ja somien crear una intel·ligència artificial de si mateixos perquè el seu record continuï viu entre els seus familiars quan ells ja hagin mort.
Seria una cosa semblant al que veiem a les pel·lícules de la trilogia inicial de Superman, quan Kal-El (Clark Kent a la terra) parla amb una representació del seu pare ja mort. Pura ciència-ficció avui dia, però que pot ser habitual d’aquí uns anys. En el supòsit que això sigui realitat algun dia caldrà dilucidar-ne les possibles connotacions psicològiques. Pal·liaria un avatar dels nostres éssers estimats la nostra enyorança? Si tinguéssim succedanis dels que se n’han anat estaríem més acompanyats o irremissiblement més sols?