Trencant barreres
Salt ha impulsat un programa de beques d’arbitratge esportiu que beneficia diverses noies
Apa! És una noia, la que arbitra!”, cridava sorprès un nen de 8 anys tot just trepitjar el camp amb el seu equip. La seva reacció no va ofendre Romaysa Touti, una jove de Salt estudiant de primer de batxillerat que aquest any s’ha estrenat com a àrbitra de futbol de menors de fins a 10 anys de clubs no federats. No la va ofendre, però sí que li va estranyar. Ella, que és una gran aficionada a l’esport, que ha fet judo, gimnàstica rítmica, bàsquet, futbol, handbol, natació i surf, reconeix que encara queda camí per fer per normalitzar situacions com aquesta. En la seva curta experiència com a tutora de joc, però, també es queda amb altres reaccions. “‘Ben fet, àrbitra!’, em va dir un home tot just acabar el partit, i això, la veritat, és un estímul per continuar”.
La Romaysa ha estat una dels set beneficiats del programa de beques en arbitratge esportiu (futbol i bàsquet) destinat a joves de 16 a 21 anys que viuen o estudien a Salt, impulsat per l’Ajuntament. En un ofici, el d’àrbitre de futbol, tan masculí, l’experiència és molt motivadora per a altres joves que, com la Romaysa, s’obren camí en un món d’homes. “De mica en mica anem trencant barreres”, afegeix Ummu Manneh, de 17 anys, que aviat debutarà xiulant en la Lliga del Consell Esportiu del
Gironès. “Nervis? Gens ni mica. Estaré tranquil·la i segura de mi mateixa, que és com somio el meu debut”, afirma aquesta jove estudiant del mòdul d’atenció a les persones amb situació de dependència. “Anirem confiades al camp”, afegeix Nadia el-Qasimi, una altra de les beneficiades del programa.
La Romaysa, que fins ara ha xiulat sis partits, aconsella a les seves companyes que encara no han debutat que no visquin els partits “com una obligació” sinó com una “manera de divertirse”. “I que no tinguin por del que diguin els pares que vagin al camp o d’altres comentaris de gent de fora”, diu. Saben que els insults per raó de gènere o raça són habituals als terrenys de joc, tot i que això no les amoïna. La consigna de totes elles és la mateixa: com qui sent ploure. “Quan estic en un camp, el que passa a fora no ho sento. Si hagués d’estar atenent el partit i també el que diuen els pares, acabaria boja”, diu la Nadia, estudiant del cicle de grau mitjà d’esports. “Si algú m’insulta, ho ignoro i després intento parlarhi: li dic que és un mal exemple per a tots els nens”, afegeix l’Ummu.
Fa unes setmanes, un energumen va escridassar una jove linier de 16 anys d’un partit de Regional a Fuerteventura i li va etzibar un “si t’atrapo a fora, et violo”, una acció que per a l’Ummu hauria de ser sancionada amb l’expulsió dels camps de futbol i una multa.
Els tècnics de l’Ajuntament de Salt que han format les joves com a tutores de joc les han preparades per a tota mena d’incidents. “Les animem, però alhora ens fan patir”, explica Eva Darnés, responsable del programa Referent d’Ocupació Juvenil, una iniciativa finançada pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Confien que el hijab que l’Ummu i la Nadia portaran el dia del debut no sigui cap problema.
“Si algú m’insulta, ho ignoro i després d’acabar el partit li dic que no dona un bon exemple”, diu l’Ummu