El millor del 2019
L’exposició kitsch de Jaume Plensa al Macba, l’error de concedir el premi Biblioteca Breve a Elvira Sastre, les 500 pàgines que li sobren a l’assaig sobre Hitler que Karl Ove Knausgård inclou en l’últim volum de Mi lucha... Quan ja estava escrivint una columna sobre el pitjor que ha passat en l’esfera cultural d’aquest any em va sorgir el dubte de sempre. Què ha de privilegiar el periodisme: la crítica a favor o la crítica en contra? Cal donar espai mediàtic als projectes fallits? No l’hi estàs traient, llavors, als reeixits, als feliços, als que coven futur?
Suposo que és així. De manera que vaig esborrar aquella columna i vaig començar a substituir-la per aquesta. El 2019 m’han admirat i m’han commogut, sense sortir de Barcelona, pel·lícules com Once upon a time in Hollywood, de Quentin Tarantino; concerts com el del Niño de Elche al Grec i el de Rosalía al Palau Sant Jordi; novel·les gràfiques com Sabrina (Salamandra), de Nick Drnaso, o Rusty Brown (Reservoir Books), de Chris Ware; o les exposicions de Stanley Kubrick al CCCB i de Gino Rubert a la Galería Senda.
El 2019 també ha estat l’any que l’editorial Candaya ha arribat al seu llibre número 100, amb una arriscada i preciosa novel·la d’autoficció, Siberia, de l’escriptora equatoriana Daniela Alcíbar Bellolio. Llar d’escriptors iberoamericans com Álex Chico, Mónica Ojeda o Gustavo Faverón, l’editorial d’Olga Martínez i Paco Robles ha convertit els seus divendres de literatura, música i vi al seu local del Poble Sec en una cita gens obligada però molt agradable, en què Barcelona recorda periòdicament la seva vocació transmèdia i cosmopolita.
Precisament perquè ni els cossos ni les obres ni les ciutats de la nostra època no acaben on ho fan les seves fronteres físiques, de tots els llibres d’autors clàssics que s’han publicat aquest any, el que més m’ha interessat ha estat el volum novè de les obres completes de Max Aub. Titulat La narrativa apócrifa (Iberoamericana Vervuert), reuneix en un estoig els seus tres projectes més desafiadors: Jusep Torres Campalans, Vida y obra de Luis Álvarez Petreña i Juego de cartas. Les tres històries ens recorden que, per Aub, Espanya era una xarxa de ciutats —Barcelona, Madrid, València— i que la seva topografia personal, literària i artística anava i venia entre Europa i Amèrica Llatina.
Encara que no abaixi la guàrdia davant les concessions, els excessos o la mercadotècnia de les indústries culturals, intento que tot això no eclipsi les arts i les narratives que realment importen, els projectes aconseguits i feliços que amplien els límits massa estrets dels nostres cervells. Bon any nou 2020, ple de lectures. Les celebrarem o les criticarem —amb paraules o en silenci— en espais com aquesta columna quinzenal, mentre encara sigui possible. Com podria haver dit perfectament Samuel Beckett: fins a la derrota sempre.
Què ha de privilegiar el periodisme: la crítica a favor o la crítica en contra? Cal donar espai als projectes fallits?