40 anys del primer duel entre Johnson i Bird a l’NBA
Fa quaranta anys Magic Johnson i Larry Bird es van enfrontar per primera vegada a la lliga dels Estats Units
Actualment l’NBA, amb els seus defectes, que també en té, és un producte global, una marca universal. La majoria dels millors jugadors del món creen espectacle a la lliga nit rere nit. La màquina de pastar dòlars no s’atura i els contractes, tant els televisius com els dels jugadors, han anat pujant com l’escuma. Tot i això, fa quaranta anys la situació era diametralment oposada. A mitjans i finals dels setanta, l’NBA estava a prop de la fallida, els pavellons no s’omplien, hi havia molts basquetbolistes enganxats a les drogues i la televisió tractava la lliga com un producte de tercer o quart nivell. No hi havia gaires partits que s’emetessin per a tots els Estats Units i moltes vegades eren programats en diferit.
Les audiències tampoc no responien. Un estudi del 1977 i 1978 sobre 730 programes en horari estel·lar deia que quatre dels cinc programes més vistos eren esportius, amb preponderància de la Super Bowl de futbol americà. Per trobar un partit de l’NBA calia anar-se’n fins al lloc 442, segons indicava divendres un article de la prestigiosa Sports Illustrated.
En aquesta situació van aterrar a la competició dos homes que la canviarien completament. Dues estrelles que van protagonitzar una de les rivalitats més enverinades, profitoses i emotives de la història de l’esport. Es tracta d’Earvin Magic Johnson i Larry Bird. Aquest cap de setmana, concretament dissabte, va fer quaranta anys del seu primer enfrontament a l’NBA. Tot i això, aquell duel va tenir un precedent nou mesos abans, que va ser el que va alimentar el que vindria després. El març del 1979, Johnson, amb Michigan State, i Bird, amb Indiana State, es van enfrontar a la final de la lliga universitària. Va vèncer l’equip de Magic per 75-64. Ni abans ni després un partit de l’NCAA va ser mai tan vist als Estats Units.
Potser per això Boston Globe assenyalava que el partit de Johnson, ja als Lakers, i Bird, vestint la samarreta dels Celtics, era el més esperat de sempre al Fòrum d’Inpresentaven glewood, la mítica pista de l’equip de Los Angeles en una de les seves èpoques daurades. Va ser la primera vegada que els Lakers exhaurien les entrades en 21 mesos i el partit no es va retransmetre per a tot el país, una constant llavors. Com havien de canviar les coses a la dècada dels vuitanta!
Gràcies a ells, la lliga va multiplicar l’interès i es van començar a emetre alguns partits a Europa, incloent-hi Espanya. En aquell duel inicial van guanyar els Lakers per 123-105. Es van enfrontar 37 vegades, amb 22 triomfs per a Johnson i 15 per a Bird. Es van mesurar en més ocasions en playoffs (19) que en temporada regular (18). Quan van acabar la carrera, Magic es va retirar amb cinc anells i Bird amb tres.
Ho tenien tot per seduir el públic en els seus duels perquè redos estils i dues cultures contraposades. Johnson era pur carisma: afroamericà, extravertit i espectacular. Bird era l’exemple de l’Amèrica profunda: blanc, seriós i eficaç. Magic era perfecte per a la terra del xou, per a Hollywood, per a la faràndula. Bird era ideal per al territori bostonià. Pocs equips com aquells s’han enfrontat amb tanta passió, fúria i... tant joc subterrani. Els estratagemes de Mourinho són bromes infantils al costat de les malifetes que es feien els Lakers i els Celtics dins i fora de la pista.
En aquest sentit, el vestidor visitant del Boston Garden era un xafarranxo. El pitjor de l’NBA. Els directius dels Celtics ordenaven obrir les finestres a l’hivern i posar la calefacció a l’estiu per incomodar el rival.
A més, en el cinquè partit de la final del 84, la temperatura del parquet va arribar a 36 graus, i això va fer que els jugadors dels Lakers haguessin de recórrer a bombones d’oxigen al final del matx. Aquell any els de Boston van aconseguir l’anell.
EN PLENA DECADÈNCIA Quan van aterrar a l’NBA la competició estava a prop de la fallida i tenia tota mena de problemes
RIVALS I AMICS La mare de Bird va cuinar per al jugador de Boston i per a Johnson: allà es va originar una amistat
Al mateix temps que es desenvolupava la competència, Magic i Bird anaven intimant fins a acabar sent amics. En aquesta aproximació hi va tenir molt a veure un anunci de la marca de sabatilles Converse. La firma els va convèncer perquè ho fessin plegats al poble on es va criar Bird (French Link, Indiana). Johnson es va presentar en limusina, però Magic i Bird van donar pas llavors a Earvin i Larry. La mare de l’aler dels Celtics va cuinar per a tots dos, i allà es va enfornar una relació que va anar més enllà de les pistes. “Gràcies per empenye’m a la grandesa. Ens vam empènyer plegats. Cada nit mirava els teus punts, i espero que tu fessis el mateix amb mi”, va dir Magic a Bird tot compartint un premi honorífic de l’NBA fa uns mesos. Al cap de quaranta anys de la seva primera cita, ningú no pot passar per alt que van canviar l’NBA. Després l’engegantiria un tal Michael Jordan.