Fent-se un lloc
Robert Moreno refà la seva carrera com a tècnic al Mònaco
Era principis d’octubre i la tempesta havia d’arribar. Robert Moreno (42) encara era el seleccionador espanyol de futbol. Era així des del juny. En aquells dies d’octubre, Robert Moreno agafava un pont aeri a l’aeroport del Prat. Vestia amb texans i una samarreta. Carregava una motxilla a l’esquena. Aquell dia l’acompanyaven dos membres del cos tècnic.
Tots ells tenien un aspecte discret. Tant, que només un passatger es va adonar de la seva presència.
Robert Moreno i els seus dos acompanyants van anar a ocupar l’última fila de la classe business. Ningú no va anar a demanar-los res.
Ni un autògraf.
Ni una selfie.
Després de l’aterratge, tots van baixar de l’avió. Es dirigien a una escala mecànica quan un passatger, l’únic que semblava haver-los reconegut, es va acostar al seleccionador i li va dir:
–Robert, em permets una autofoto?
Explica aquell mateix passatger, en conversa amb La Vanguardia, que la cara de Robert Moreno va canviar:
–Es va posar content, com alleujat. Semblava celebrar que a la fi algú l’havia reconegut. (...)
Gairebé dos mesos més tard, Robert Moreno es va fer extraordinàriament popular.
Extraordinàriament popular, tot i que per motius que ell hauria omès. Va ser agre el xoc amb Luis Enrique. Agre, molt desagradable. A Robert Moreno li va costar el càrrec.
La seva destitució va ocupar portades i tertúlies a la barra del bar. Robert Moreno aspirava a ocupar el càrrec en la pròxima
Eurocopa, al juny i al juliol.
Les hemeroteques conserven peces d’aquells dies. Als vídeos que corren per les xarxes, veiem Luis Enrique amb el posat seriós, empassant saliva abans d’atacar la peça:
“Robert Moreno ha estat deslleial. L’únic responsable que Robert Moreno no sigui avui al meu staff soc jo”.
Cal orientar el lector despistat. Robert Moreno havia passat anys com a ajudant de Luis Enrique. Ho havia fet al Roma, el Celta i el Barça. Va continuar fentho a la selecció.
Al juny va passar a ser el seleccionador espanyol. Luis Enrique havia fet un pas al costat. Es retirava per un temps, afectat per greus problemes personals. La Xana (9), la filla de Luis Enrique, estava greument malalta. Va morir el 30 d’agost.
La gestió de la crisi va ser exemplar. Luis Enrique havia demanat la màxima discreció. Tots van complir. Durant aquell procés, Robert Moreno va assumir la cartera de Luis Enrique. Com a seleccionador, va sumar set victòries i dos empats. Va garantir l’accés d’Espanya a l’Eurocopa.
Al setembre, Luis Enrique es va sentir disposat a tornar. Es va asseure amb Robert Moreno. El va disgustar aquella trobada.
“El desacord amb Robert Moreno té lloc el 12 de setembre. És l’únic dia que tinc contacte amb ell en aquests mesos –va explicar Luis Enrique en la seva compareixença, a finals de novembre–. Ens vam reunir 30 minuts a casa meva i percebo clarament que vol fer l’Eurocopa. Desgraciadament no em va agafar per sorpresa. El veia venir. Vaig intentar posar-me al seu lloc: ho entenc. (...) Ser ambiciós en aquesta societat és una qualitat que es valora. Però per mi és deslleial. Jo no ho faria mai. No vull ningú amb aquestes qualitats al meu staff”.
Ja no hi havia marxa enrere en el desacord. Robert Moreno replicava l’endemà:
“Avui dia no sé per què Luis Enrique no vol que continuï amb ell. Em va etiquetar amb dues coses molt lletges [deslleial i ambiciós desmesurat] que no em mereixo. No soc això. Passaran anys i continuaré sense saber-ho (...) A partir d’ara continuo amb la carrera de primer entrenador. Tinc ganes de dirigir un equip, és la meva il·lusió, la meva passió”. Aquell dia ha arribat. Robert Moreno ja té un equip a càrrec seu. Dissabte, el Mònaco destituïa Leonardo Jardim i anunciava el fitxatge de l’exseleccionador espanyol. Va firmar fins al 2022.
La notícia va agafar a contrapeu tots els experts, inclosa la premsa francesa: “Moreno crea sorpresa”, titulava ahir L’Équipe, desconcertat perquè ningú no n’havia previst l’arribada. “Fins ahir, el seu nom mai no havia circulat en l’entorn del club”, afegia Antoine Maumon de Longevialle.
El compromís és important. El Mònaco és setè de la Lliga francesa, a 17 punts del líder, el PSG, tot i que encara aspira a entrar a la pròxima Champions League. Només el separen cinc punts del tercer, el sorprenent Rennes.
PERSONATGE DISCRET En el seu pas efímer per la selecció va ser un home sense glamur: ningú no el reconeixia als avions
EL FUTUR “Fins ahir el seu nom no s’havia sentit mai en l’entorn del Mònaco”, publicava ahir ‘L’Équipe’