Els jutges mercantils aplanen la via per protegir secrets empresarials
El protocol adoptat a Barcelona permet a les companyies litigar amb seguretat
La fórmula magistral de la CocaCola o d’un producte d’èxit, les llistes de clients d’un laboratori farmacèutic, la informació detallada sobre els marges de qualsevol proveïdor de Mercadona, les línies no públiques de l’estratègia de Seat o qualsevol altre tema sensible que afecti una empresa deixarà de ser un bé desprotegit per als seus propietaris. S’ha acabat innovar, treballar, adquirir coneixements o dissenyar plans amb fortes inversions de temps i diners i veure, amb impotència, com els actius adquirits acaben en mans de tercers sense poder fer-hi gairebé res.
Des del mes de març és vigent a Espanya la llei de Secrets Empresarials, que ha creat el marc jurídic i processal perquè les companyies puguin defensar als tribunals el que és seu. I fa unes setmanes, els jutjats mercantils de Barcelona van establir un protocol d’actuació per facilitar que s’aconsegueixi l’objectiu per al qual es va aprovar la llei.
Segons els experts, el tema mereix l’atenció que s’hi està prestant. La llei de Secrets suposa un avenç importantíssim que destaquen tant empresaris com advocats. Fins ara la matèria només la regulava un article de la llei de Competència Deslleial i el Codi Penal quan les conductes es podien enquadrar en el delicte de violació de secrets. Res més.
Per això no és estrany que hi hagués tan poques demandes per casos de secrets empresarials difosos o compartits contra la voluntat dels seus propietaris, i també que hi hagués tan poca jurisprudència i estigués tan dispersa. “D’acord amb la legislació actual costava molt d’acreditar
UN ACTIU MOLT VALUÓS La llei diu que és una matèria no coneguda, amb valor i que s’ha intentat protegir
EL PRIMER PAS Les empreses han de crear protocols per tractar temes que no s’haurien de divulgar
que una cosa constituïa un secret empresarial i, a més, els directius tenien por de demandarho perquè pensaven que això suposava fer públic el bé que precisament volien protegir i que era pitjor el remei que la malaltia”, explica Jean-Yves Teindas, associat sènior de l’àrea de propietat intel·lectual i industrial de Cuatrecasas. El camí no era clar per als empresaris ni per als jutges. Segons Teindas, un 90% de les sentències desestimaven la pretensió de declaració judicial d’un secret.
Amb la nova llei i amb el protocol dels jutjats mercantils de Barcelona –que han estat pioners a Espanya a l’hora d’establir unes pautes processals d’actuació–, els secrets podran continuar en lloc segur o es podrà perseguir qualsevol fuga d’informació no desitjada quan tingui lloc. “Normalment els jutjats van a remolc, però aquí s’han avançat i abans de tenir els casos que es plantegin després de l’aprovació de la llei ja han establert l’arquitectura adequada per resoldre’ls”, apunta Josep Carbonell, soci de propietat industrial de Fieldfisher Jausas.
El protocol regula el tractament processal des del moment en què s’interposa la demanda fins a la sentència, incloent-hi les vistes, el tractament dels documents entre les parts involucrades i els mateixos jutjats (vegeu la informació adjunta). I tot plegat amb el doble objectiu de donar seguretat i de preservar la confidencialitat quan es decideix acudir als jutjats.
Això últim passa, ara mateix, en molt pocs casos, sobretot per la falta de consciència que tenen els interessats d’estar en situacions com les que protegeix la llei. “Molts no saben quins secrets industrials tenen, no hi donen valor ni s’adonen que hi ha una sèrie de matèries a les seves empreses que cal detectar i tractar adequadament com allò que són”, afegeix Carbonell. La llei estableix els requisits del secret empresarial i diu que es tracta d’una matèria “no generalment coneguda ni fàcilment accessible que tingui un valor empresarial, potencial o real, per la seva condició de secreta i que hagi estat objecte de mesures raonables adoptades pel seu titular per mantenir el secret”.
Per això ara la feina, com va passar al seu dia amb el compliance penal, està en el pla preventiu. Jordi Sánchez, soci de l’àrea processal de DWF-RCD, afirma que, tot i que és aviat, la llei ja està canviant la vida de les empreses i es comença a veure un increment de demandes relacionades amb aquesta matèria. “La llei ha tingut un impacte indubtable, però és important que les empreses estiguin preparades i adoptin protocols de protecció dels seus actius susceptibles de ser enquadrats en el que la llei defineix com a secrets empresarials”, remarca Sánchez.
La potencialitat de la llei es comprova quan s’observa el que passa en altres països, sobretot als Estats Units. “Allà la legislació és molt potent des de fa molts anys, en part per la fortalesa del sector tecnològic, i les empreses acudeixen sovint als tribunals per aquests temes”, diu Teindas, de Cuatrecasas. Aquí no hi havia res. Ara les bases estan establertes.