Una eina de protecció eficaç
Atotes les empreses els agrada guardar els seus secrets i saber els de les altres. Ja sigui perquè el nostre secret ens dona un avantatge competitiu o perquè saber els secrets dels competidors els debilita, ens permet “obtenir coneixement” sense esforç ni risc i avançar-nos a les seves intencions i capacitats comercials.
Des d’aquest març, Espanya té una llei de Secrets Empresarials per transposició d’una directiva que dona força de veritat als secrets empresarials amb la seva pròpia normativa. Qualsevol informació i coneixement pot ser secret empresarial sempre que el seu valor sigui continuar en secret, no sigui matèria coneguda, deduïble o accessible, i a més es tracti com a tal per l’empresa prenent les mesures tècniques i legals (contractuals o no) oportunes. No poques vegades les empreses s’han sentit òrfenes i han necessitat una eina diferent de les patents per protegir el seu coneixement i informació sensible.
Els secrets són transversals i poden incloure qualsevol aspecte d’una empresa. Es pot tractar tant d’informació o coneixement empresarial, conegut al món anglosaxó com a trade secrets –en què hi hauria les estratègies empresarials i financeres, els mètodes empresarials, la llista de clients, les línies d’investigació, la informació comercial, etcètera–, com d’informació o coneixement industrial i tecnològic, conegut com a know how –en què hi hauria les innovacions no patentables o que, sent patentables, no es puguin saber per enginyeria inversa, les investigacions, els mètodes científics, els prototips, etcètera–.
Fins ara, el fet de no tenir una norma clara no ha implicat que construir un secret empresarial o industrial sigui una cosa confusa i defensar-lo una cosa arriscada. Ara, en canvi, ja sabem a què ens hem d’atendre, com hem de ferho i com hem de defensar-lo amb dents i ungles sense detriment (i això és molt important des del punt de vista processal) del mateix secret. Ara bé, el risc del secret és la fuga d’informació i demostrar que d’altres hi han accedit o han arribat a la mateixa conclusió que s’hi contenia de manera il·lícita. També serà difusa i litigiosa la qüestió quan les empreses contractin certs professionals d’empreses competidores, ja que l’experiència i les competències adquirides són inherents al professional i de vegades adquirides “sota secret”.
No obstant això, tret de casos difusos, que en tots els àmbits del dret n’hi ha, ara les coses són molt més clares i els secrets empresarials tenen una consistència i força legal que els posa com una eina molt eficaç per defensar els drets intangibles de les empreses quan les patents, els dissenys industrials o els drets de copyright no siguin, per qualsevol circumstància, una opció per a l’empresa.
Feia falta una llei de Secrets Empresarials que ens equiparés amb altres països per poder defensar els interessos de les empreses espanyoles i europees davant les amenaces globals.
Ara els secrets són, de debò, secrets.
Les empreses necessitaven una alternativa a les patents per protegir-se