Sánchez exhibeix el pacte amb Iglesias i aplana la investidura
L’acord amb UP preveu una pujada d’impostos a les rendes altes i una derogació parcial de la reforma laboral El suport del PNB i l’anunci de l’abstenció de Bildu contribueixen a pressionar ERC perquè es decideixi ara
La jornada d’ahir va ser determinant per aplanar la investidura. Pedro Sánchez va presentar el seu acord amb el PNB, acompanyat de l’anunci de l’abstenció de Bildu, cosa que contribueix a pressionar ERC. I, juntament amb Pablo Iglesias, va presentar el contingut del seu programa de govern de coalició.
No sense grans dificultats, segons admeten a la Moncloa, les peces del complex puzle que Pedro Sánchez ha de fer per aconseguir la investidura comencen a encaixar. No ha pogut ser abans que s’acabés l’any: ni el 19 de desembre, segons el pla inicial, ni tampoc el 30, en l’últim sospir del curs. Però, segons confia el líder del PSOE, podrà ser en els primers compassos del 2020. A la
Moncloa i Ferraz preveuen dues dates per a la investidura: just abans de Reis, amb la votació final el 5 de gener, o just després, el 7 de gener. No renuncien a la primera, però aconsellen posar llums llargs i enfocar la segona. Així, el ple d’investidura podria començar dissabte, dia 4, i la primera votació, que requereix una majoria absoluta ara inexistent per triomfar, es faria diumenge, dia 5. La segona i última votació, que ja només requereix una majoria simple, es faria dimarts, dia 7. Els Reis d’Orient, aquest any, podrien deixar a Espanya el primer govern de coalició des de la recuperació de la democràcia.
La intensa jornada d’aquest dilluns va deixar molt encarrilada la investidura, malgrat que el camí és tan pedregós que encara no hi ha ningú disposat a cantar victòria. En primer lloc, l’Advocacia de l’Estat va presentar el seu esperat escrit davant el Tribunal Suprem, en què defensa la sortida de la presó d’Oriol Junqueras perquè pugui prendre possessió de l’escó al Parlament Europeu. Aquesta posició dels serveis jurídics del Govern espanyol, malgrat que no dilueix totes les reticències d’Esquerra, serse viria per greixar l’abstenció dels seus 13 diputats, imprescindible per a l’equació de la investidura. La jornada va culminar amb totes les mirades centrades una altra vegada en ERC: la seva executiva va decidir deixar la decisió final en mans del consell nacional dels republicans, convocat per al 2 de gener. “Som escèptics, però volem aprofitar aquesta oportunitat. Val la pena intentar-ho”, va concloure Marta Vilalta, que va deixar les portes obertes a l’abstenció.
EH Bildu també va acordar sotmetre a les seves bases l’abstenció dels seus cinc diputats, una vegada sàpiga la data de la investidura, per no obstaculitzar la formació del govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem, i impedir que Vox arribi al govern d’Espanya en cas d’una altra repetició electoral.
A continuació, Pedro Sánchez i el president del PNB, Andoni Ortuzar, van comparèixer al Congrés. I van segellar un acord, de gran importància política, per a la investidura del candidat socialista. Ja a la tarda, i igualment al Congrés, el líder del PSOE es va tornar a abraçar amb Pablo Iglesias, després de rubricar l’acord programàtic de la “coalició progressista” que
es constituirà si hi ha investidura.
Sánchez va prendre la paraula després de segellar el seu acord programàtic amb Iglesias. I va admetre que, si aconsegueix la investidura, haurà d’afrontar un escenari tant o més complex. “No tenim majoria parlamentària, en som perfectament conscients. Però sí que tenim una cosa molt valuosa, i és la voluntat i la determinació de forjar una majoria dia a dia, llei a llei, pressuposat a pressupost. La voluntat, en definitiva, de fer camí caminant”, va assegurar Sánchez.
Per tant, tot serà difícil, i la gestió del dia a dia no serà cap camí de roses. Però, segons el líder del PSOE, és l’únic possible després de les eleccions del 10 de novembre. “Sé que el repte és enorme –va reconèixer–. Tenim un país extraordinàriament divers territorialment i ideològicament, com il·lustra l’aritmètica parlamentària que tindrem al Congrés dels Diputats. Aquestes dues certeses fan, sens dubte, complexa la governabilitat, però de cap manera la impossibiliten, com alguns pretenen fer creure”. I va insistir, una vegada més, a intentar convertir els problemes en oportunitats. “On alguns veuen una excusa per al bloqueig, jo, en canvi, hi veig estímul, una gran oportunitat per fer les reformes que necessita el nostre país. I no ens rendirem en aquest afany”, va assegurar.
També va animar a assumir com a normal la inèdita coalició de govern. “Aquest acord obeeix a una nova normalitat institucional, present en moltes democràcies del nostre entorn. Els governs de coalició són part de la nova normalitat, que hem d’assumir amb intel·ligència i generositat. I sobretot, i abans que res, amb vocació de compartir el poder per enfortir les nostres institucions”, va prometre Sánchez.
L’acord programàtic va quedar definitivament perfilat en una nova trobada a la Moncloa, diumenge, entre Sánchez i Iglesias. Els líders del PSOE i Unides Podem van culminar així un projecte detallat de 49 folis, elaborat pels equips de les dues formacions, encapçalats per María Jesús Montero i Pablo Echenique. El programa, amb un clar accent progressista, social i feminista, inclou la pujada d’impostos per a les rendes més altes. És més inconcret, en canvi, respecte a la qüestió catalana. “Abordarem el conflicte polític català, impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l’acord entre les parts que permeti superar la situació actual”, assegura el programa. I es compromet a fer traspassos de competències pendents a la Generalitat, com ara la gestió de beques universitàries, la formació sanitària especialitzada, el salvament marítim o l’execució de la legislació laboral en l’àmbit del treball, l’ocupació i la formació professional.
L’acord que garanteix el vot afirmatiu dels sis diputats del PNB aborda amb més profunditat la qüestió territorial. En el text, el PSOE es compromet a “impulsar, a través del diàleg entre partits i institucions, les reformes necessàries per adequar l’estructura de l’Estat al reconeixement de les identitats territorials”. “Acordant, si escau, les modificacions legals necessàries”, afegeix, per trobar una solució tant al contenciós a Catalunya com per a la reforma de l’Estatut basc, “atenent els sentiments nacionals de pertinença”.
ARITMÈTICA PARLAMENTÀRIA
El candidat socialista a la investidura proposa forjar majories “dia a dia, llei a llei”
“SENTIMENTS NACIONALS”
El PSOE i el PNB acorden ajustar l’estructura de l’Estat a les identitats territorials