He Jiankui
Investigador biofísic
Un tribunal de Shenzen (Xina) ha condemnat He Jiankui i dos dels seus col·laboradors a penes de presó per un perillós experiment de modificació de l’ADN d’embrions humans per fer-lo resistent al virus del VIH.
El científic xinès He Jiankui, que va saltar a la fama a tot el món a finals del 2018 quan va anunciar que havia aconseguit crear nadons manipulats genèticament per resistir al VIH, va ser condemnat ahir per un tribunal de Shenzhen a tres anys de presó i una multa de tres milions de iuans, uns 384.0000 euros pel seu experiment.
He, antic professor de la Universitat Meridional de Ciència i Tecnologia de Shenzhen, ha estat condemnat juntament amb altres científics, Zhang Renli –2 anys de presó– i Qin Jinzhou –18 mesos–, que van participar amb ell en l’experiment en què es va modificar l’ADN de tres criatures.
La sentència a aquests dos científics, procedents d’institucions mèdiques de la província de Canton, quedarà en suspens durant dos anys, per bé que hauran de fer front a les multes igualment.
Segons el veredicte, els tres científics, que es van declarar culpables dels càrrecs que els imputaven, “no estaven qualificats per treballar com a doctors” i “van violar conscientment les regulacions i els principis ètics del país” per a aquestes pràctiques.
La informació afegeix que l’equip de He va falsificar un certificat de revisió ètica i que va reclutar vuit parelles per crear nadons manipulats genèticament per resistir al VIH.
Segons la investigació, van implantar embrions modificats genèticament en les dones. Dues van quedar embarassades i van donar a llum els tres nadons.
Les autoritats xineses, després d’una investigació preliminar, van dir que He “va dur a terme la investigació il·legalment per aconseguir fama personal i beneficis”. També van indicar que “va evitar la supervisió, va recaptar fons i va organitzar investigadors pel seu compte per dur a terme la investigació sobre edició genètica d’embrions humans amb finalitats reproductives, cosa que la llei xinesa prohibeix”.
En una conferència a la Universitat de Hong Kong –la seva última aparició pública, el novembre del 2018–, He es va mostrar “orgullós” per l’ús de la tècnica d’edició genètica CRISPR-cas9 en les dues bessones, i va destacar que l’estudi no tenia l’objectiu d’eliminar malalties genètiques, sinó “donar a les nenes l’habilitat natural” per resistir a una possible futura infecció del VIH.
Després de l’anunci, la Comissió Nacional de Sanitat de la Xina va apuntar que estava “molt preocupada” i va ordenar a les autoritats sanitàries que investiguessin el cas, segons va explicar llavors aquest organisme. Més de 120 acadèmics de la comunitat científica xinesa van signar una declaració per denunciar que “qualsevol intent” de fer canvis en els embrions humans mitjançant modificacions genètiques era “una bogeria”, i que donar a llum aquests nadons comportava “un alt risc”.
A començaments d’aquest any la Xina va anunciar que controlaria més estrictament els assajos clínics que involucressin l’edició de gens i altres tecnologies experimentals de ciències de la vida. Ara els investigadors necessitaran l’aprovació del nivell més alt del govern abans de poder fer tasques d’aquesta mena.