Austràlia comença el 2020 amb foc
Sydney celebra el Cap d’Any amb focs d’artifici malgrat el risc que suposen
Sense Times Square, Nova York no tindria una imatge per vendre al món sobre com celebra la nit de Cap d’Any. A Sydney, una de les primeres metròpolis a rebre l’any nou, la postal es dibuixa al cel amb els focs artificials quan arriba mitjanit. Fa dies que aconseguir una entrada per veure l’espectacle des d’algun lloc de privilegi és impossible i s’espera que els espais habilitats estiguin atapeïts hores abans que es faci de nit. Les autoritats locals calculen que s’aplegaran al voltant del port més d’un milió i mig de persones per veure l’espectacle pirotècnic de 6,5 milions de dòlars.
Aquesta orgia de color que dona la benvinguda a l’any nou i és una icona turística de l’estiu australià ha vacil·lat fins a l’últim moment. El Servei Rural d’Incendis ha decretat per a l’últim dia de l’any la prohibició de fer foc en onze regions de Nova Gal·les del Sud, incloent-hi la capital australiana, Canberra, i extenses àrees del sud de l’estat per l’alt risc d’incendi. Però els focs artificials del port de Sydney seran una excepció i puntualment a les 9 i a les 12 de la nit il·luminaran la badia.
Precisament, a Canberra s’han cancel·lat dos espectacles i a la ciutat de Parramatta, al nord del riu que a Sydney es troba amb el mar de Tasmània, no es llançaran els focs per l’alt risc que suposen les ratxes de vent que podrien superar els 70 quilòmetres per hora segons el departament de meteose rologia australià. “Cancel·lar [els focs] perjudicaria seriosament les empreses, especialment després dels informes d’una temporada baixa en el comerç, i arruïnaria els plans de milers de persones”, deia la portaveu del Consell de Sydney, Tanya Goldberg. Els últims dies el Consell s’ha mostrat molt reticent a cancel·lar la festa ja que calculen que els focs generen uns 81 milions d’euros en beneficis per a l’economia de l’estat.
Però la decisió no s’ha pres senpolèmica. Unes 250.000 persones han firmat un manifest a favor de la cancel·lació i el ministre regional d’Indústria i Comerç, John Barilaro, ha demanat per Twitter que es cancel·lés l’esdeveniment. “El risc és molt alt –escriu Barilaro–. En algunes àrees els focs s’han prohibit, per tant no creem dues classes de ciutadans”.
Malgrat els precs, el govern de Nova Gal·les del Sud va deixar
L’espectacle pirotècnic reporta 81 milions d’euros de beneficis a la ciutat
Unes 250.000 persones han firmat un manifest a favor de suprimir el xou d’enguany
clar el diumenge que els focs artificials se celebrarien si eren “segurs” en paraules de la primera ministra, Gladys Berejiklian. Mentre la nit de Sydney es tenyeix de colors entre el pont de ferro i l’Òpera de Jørn Utzon, el país viu una greu crisi forestal. Milers d’efectius combaten diàriament les flames dels incendis massius que afecten grans zones de Nova Gal·les del Sud, els turons d’Adelaida i Victòria.
Es calcula que s’han cremat més de 4,6 milions d’hectàrees i deu persones han perdut la vida, l’última un bomber voluntari a Jingellic quan lluitava contra l’incendi de Green Valley.
En les darreres hores un foc amenaça les suburbis del nord de Melbourne i les autoritats han demanat l’evacuació massiva de 30.000 turistes i 45.000 residents
de la zona d’East Gippsland a causa de catorze focs que, empesos pel vent, s’han convertit en “dinàmics i impredictibles” segons el comissari d’Emergències de Victoria Andrew Crisp.
Les carreteres de la zona estan tallades i Crisp ha comparat la situació crítica amb el Black Saturday del 2009, quan es van cremar 450.000 hectàrees en 10 incendis simultanis i 173 persones van perdre la vida. Aquest any la campanya és especialment preocupant ja que les onades de calor s’han sumat a la sequera de la tardor i un hivern especialment eixut.
Aquest escenari ha provocat que les flames es propaguessin pels boscos subtropicals entre Brisbane i Newcastle, uns territoris que normalment són massa humits per ser víctimes de les flames. Al sud, tres regions pròximes a Adelaida, a l’estat de Sud Austràlia, es troben en alerta catastròfica i Tasmània viu un desembre amb temperatures de rècord. A Hobart, la capital, a les 13 hores i 37 minuts del migdia d’ahir es van registrar 40,8 graus centígrads, la xifra més alta de la seva història.
Per a molts científics aquesta campanya és extraordinària ja que mai abans no s’han donat unes condicions tan extremes. “Sota els efectes de l’emergència climàtica, les sequeres seran més severes i freqüents, incrementant l’impacte del foc” assegura Glenda Wardle, professora d’Ecologia i Evolució a la Universitat de Sydney. Wardle recorda que “el foc
Al continent li queden encara sis setmanes de calor, vent i foc
El govern de Victòria ha demanat l’evacuació de milers de turistes de l’estat
impacta de moltes maneres perquè destrueix les plantes i els recursos que aquestes proveeixen als animals”, com per exemple l’eucaliptus, llar dels coales.
Les autoritats de Nova Gal·les del Sud calculen que es podrien haver perdut uns 8.000 animals d’aquesta espècie, que té una població de 30.000 exemplars als boscos de la regió.
Segons dades de la Universitat de Wollongong, publicades per The Guardian, en els últims 50 anys només dues temporades d’incendis han superat les xifres registrades fins al moment. Van ser el 1974 i el 1986, amb la diferència que encara queden sis setmanes de calor, vent i foc.