El conflicte entre els EUA i l’Iran amenaça d’estendre’s a l’Iraq
El Ministeri d’Exteriors iraquià acusa els americans de donar suport al terrorisme
L’Iraq ha acabat per viure el malson que molts intentaven evitar. Les forces dels Estats Units destinades al país en el marc de la lluita contra l’Estat Islàmic s’han vist immerses en un foc creuat amb les milícies xiïtes aliades de l’Iran que ja fra un bon temps que insisteixen en la necessitat que es retirin del país. Cinc bases de la milícia Katiba Hizbul·lah van ser atacades diumenge després que una altra base dels Estats Units fos atacada divendres i causés la mort d’un contractista nord-americà. Ahir aquesta milícia, una de les més properes a l’Iran, reclamava el dret a revenja, com també ho van fer els Guardians Revolucionaris iranians.
Segons els Guardians, els atacs són una violació de la sobirania iraquiana i per la mateixa raó les “forces iraquianes tenen el dret natural de respondre”. Des del ministeri de relacions exteriors iranià s’assegurava que l’atac era una mostra del suport dels Estats Units al terrorisme. Aquestes declaracions deixaven en evidència que Teheran i Washington han entrat en una dinàmica d’acusacions i amenaces de revenja que podrien estar a un pas de convertir l’Iraq en escenari de guerra, com molts temien.
La incertesa sobre el desenllaç d’aquests atacs es fa més gran en el marc de la crisi política que viu l’Iraq, on un mes després de la renúncia del primer ministre Adel Abdelmahdi, els diferents grups polítics no han trobat un candidat que sigui acceptat pels que omplen els carrers del país des del primer d’octubre en contra del sistema del govern i la classe política. “Vull el meu país de tornada”, és un dels eslògans de les protestes que demanen el final de la intervenció estrangera, tant dels Estats Units com de l’Iran.
Els atacs a bases on hi ha presència dels Estats Units no és una cosa nova a l’Iraq, però s’ha agreujat en els dos últims mesos. Des del 28 d’octubre s’han dut a terme 11 atacs, però cap no havia provocat la mort d’un dels seus empleats fins divendres, quan va morir un contractista i quatre persones més van quedar ferides en una base propera a Kirkuk.
Setmanes enrere, Washington ja havia advertit a través del secretari d’estat, Mike Pompeo, que qualsevol atac de Teheran o dels seus aliats “seria respost amb decisió pels Estats Units”.
Diumenge va transcendir que cinc bases d’aquesta milícia, dos a l’est de Síria i tres a l’occident de l’Iraq, havien estat atacats. Les forces iraquianes asseguren que 25 persones van morir i 50 van quedar ferides. Entre els morts hi ha quatre comandants d’aquesta milícia, una de les més poderoses que conformen el Front de Mobilització Popular o Hash al-Shab.
Aquesta organització que agrupa desenes de milícies, moltes d’elles properes a l’Iran, va jugar
Teheran i Washington entren en una dinàmica d’acusacions i amenaces de revenja
un paper fonamental en la lluita contra l’Estat Islàmic, però des del final de la confrontació el govern iraquià té dificultats perquè algunes d’aquestes milícies operin integrades a les forces iraquianes. És el cas de Katiba Hizbul·lah, que els Estats Units responsabilitzen d’estar darrere dels atacs en contra de les bases.
“Aquests atacs de precisió contra 5 bases de KH a l’Iraq i Síria evitaran futurs atacs contra les nostres forces de coalició”, va assegurar diumenge el portaveu del Pentàgon Jonathan Hoffman. En contrast, les veus que reclamen la retirada dels nord-americans de l’Iraq creixen a mesura que van passant les hores. El primer ministre iraquià en funcions, Abdelmahdi, va assegurar que l’escalada de les hostilitats amenaça la seguretat de l’Iraq i de tota la regió i va afegir que l’atac anava en contra de la sobirania de l’Iraq. Les mateixes declaracions s’han sentit des de diferents fronts a l’Iran, país on sempre s’ha destacat que la presència dels Estats Units al país veí ha d’arribar al final.