Cobertura basca
En termes reals, Espanya serà governada per una coalició formada per PSOE, UP i PNB
El Partit Nacionalista Basc torna a tenir un paper molt important en la direcció política d’Espanya. Ja va passar el maig del 2018 i ara es repeteix.
Mariano Rajoy va saber que se n’havia d’anar quan Andoni
Ortuzar li va trucar des de Bilbao per comunicar-li que l’Euskadi Buru Batzar havia decidit donar suport a la moció de censura de Pedro Sánchez. El PNB va prendre aquesta decisió després de comprovar la determinació amb què Marta Pascal,
Jordi Xuclà i Carles Campuzano inclinaven la balança convergent, dies després que ERC hagués anunciat el seu suport a la iniciativa socialista. Rajoy va saber que s’havia equivocat a l’hora de convocar el ple de la moció de censura tan de pressa, quan va veure que Carles Puigdemont, en qui tenia posades totes les esperances –sí, de vegades la política fabrica situacions molt estranyes–, no aconseguia que la seva gent es rentés les mans davant una baralla entre “partits espanyols”.
Unides Podem va empènyer. Esquerra no va dubtar. Els convergents díscols van ajudar el PNB a prendre una decisió, i Bildu no va voler ser menys. L’home de Waterloo va preferir no quedar aïllat, i al cap de tres mesos ajustava comptes amb Marta Pascal i l’expulsava de la direcció del PDECat.
Un any i mig després, quan la densitat dels esdeveniments ens fa tenir la sensació que ha passat una eternitat, són els bascos els que estan acabant d’inclinar la investidura de Sánchez, després del veloç acord dels socialistes amb Unides Podem, aviat farà dos mesos.
Ahir al matí el PNB va jugar fort per evitar que els dubtes d’Esquerra, sempre temorosa de la pressió convergent, eternitzessin una conjuntura que començava a presentar senyals de tumefacció. “La política és l’art del que no es veu”, diuen de vegades en un despatx del complex de la Moncloa. Els últims dies els socialistes i els nacionalistes bascos havien negociat discretament un pacte d’investidura específic, i la seva lectura no deixarà ningú indiferent. Moncloa i Sabin Etxea van decidir sincronitzar moviments. Sánchez i Ortuzar van signar el pacte a primera hora i van accelerar el ritme de la jornada. “Sense aigua, el PNB no es tira a una piscina. Això passa des de l’edat de bronze”, assenyalava un enginyós tuit ahir al matí. Hi havia aigua, i els de Sabin Etxea la van moure. Sense esperar Esquerra, Bildu anunciava immediatament que sotmet l’abstenció al vot dels seus afiliats. L’abstenció de Bildu resta pes als partits més petits. Immediatament
després PSOE i Unides Podem donaven a conèixer el contingut exacte de l’acord. El marc quedava definit. A última hora de la tarda l’executiva d’ERC convocava per al dia 2 el consell nacional del partit, mentre Puigdemont i els seus es dedicaven a llançar galledes d’aigua freda sobre el nou escenari.
Així va transcórrer una jornada veritablement important per al futur del país. La jornada més negra dels últims anys, segons l’opinió conservadora. Aquests dies hi ha molta ansietat i excitació en alguns diaris de Madrid. Se senten simfonies colpistes en alguns racons de la capital. Es pot veure d’una altra manera: s’obre una oportunitat, potser irrepetible, per esmenar els greus errors comesos a Espanya durant l’última dècada.
El pacte PSOE-UP és important i ofereix grans titulars (pujada d’impostos a les rendes més altes, derogació substantiva de la reforma laboral, poques referències a Catalunya...), però cal llegir el pacte PSOE-PNB per acabar d’entendre la jornada.
Trobar una solució al contenciós de Catalunya i pactar un nou estatut basc conforme als sentiments nacionals de pertinença (punt 4). Competències de trànsit per a Navarra (punt 3). Possibilitar una transició energètica realista (punt 8). Acordar prèviament amb el PNB les mesures fiscals que el Govern espanyol vulgui proposar a les Corts (9). Obrir vies per a la representació internacional de l’esport i la cultura d’Euskadi (punt 11).
En termes reals, la coalició és PSOE-Unides Podem-PNB. Sembla que queda clar.