Refundació socialdemòcrata
L’acord PSOE-Unides Podem posa l’accent en els drets sociolaborals i rectifica l’ortodòxia neoliberal
Damunt el paper, l’acord signat ahir per Pedro Sánchez i Pablo Iglesias és una edició corregida i ampliada del pacte pressupostari a què van arribar socialistes i liles el 2018, i recupera l’ambició d’aquell text que els mesos havien anat descolorint. El tarannà general de l’acord de govern, amb una incidència especial a recuperar drets sociolaborals i polítics, suposa un retorn del PSOE als seus principis socialdemòcrates, abandonats pel tercerisme imposat per Tony Blair als anys noranta, però també una domesticació cap a la realpolitik dels principis més ambiciosos d’Unides Podem. Es tracta d’un pacte que diumenge al vespre els seus dos signants tenien molt avançat i que ara ja està tancat, per bé que s’ha vist entelat per la decisió de no permetre la presència de redactors de premsa ni preguntes en la formalització de la rúbrica.
REFORMA LABORAL Un acord que inclou la discutida “derogació”
Encara que no hi hagi la possibilitat de derogar per decret, les dues formacions han assumit que de la reforma del 2012 es derogaran la possibilitat d’acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia, les limitacions en l’àmbit temporal del conveni col·lectiu –cosa que el farà arribar més enllà de les previsions que conté després que se li acabi la vigència i fins a la negociació d’un de nou–, i la prioritat aplicativa dels convenis d’empresa sobre els convenis sectorials. També es limitarà la subcontractació únicament a serveis especialitzats aliens a l’activitat principal de l’empresa, la capacitat de modificació unilateral de les condicions del contracte per part de l’empresa, i es revisarà el mecanisme d’inaplicació dels convenis col·lectius, orientat a la desvinculació salarial relacionada amb causes econòmiques greus. S’aprovarà, a més, un nou Estatut dels Treballadors, es tornarà a apujar el SMI, es reforçarà el control sobre la temporalitat i s’enduriran, mitjançant definicions més precises, les causes d’acomiadament.
REFORMA FISCAL Basculació de la càrrega impositiva cap a rendes altes
La pressió de l’IRPF s’incrementa dos punts sobre la base general per als contribuents que tinguin rendes superiors a 130.000 euros i quatre punts per a la part que excedeixi de 300.000 euros. L’impost de societats fixa un tipus mínim d’un 15% –que serà d’un 18% per a empreses financeres i energètiques–, mentre s’abaixa el tipus per a les pimes d’un 25% a un 23%. Es limitaran les exempcions de dividends i plusvàlues, ara mateix gairebé una barra lliure. Pel que fa a rendes del capital, l’IRPF per a les que superin els 140.000 euros anuals s’apuja en quatre punts. Queda enunciat, tot i que no s’ha concretat, apujar la càrrega impositiva a les grans fortunes i revisar a la baixa la tributació de les societats cooperatives i societats laborals. Hi haurà taxa Google –a determinats serveis digitals que avui no tributen al nostre país– i taxa Tobin –a les transaccions financeres–. Es canviarà el règim jurídic i fiscal de les socimis, que pagaran per beneficis no distribuïts una taxa d’un 15%. I hi haurà una nova fiscalitat verda com a mecanisme per desincentivar comportaments nocius per al medi ambient. Sempre s’evitarà que qualsevol modificació recaigui sobre les classes mitjanes i treballadores o sobre autònoms i pimes.
REFORMA EDUCATIVA Derogació de la Lomce i nova llei bàsica d’educació
El nou govern preveu aprovar una llei bàsica d’Educació que derogui l’actual Lomce, blindi l’educació pública com a eix vertebrador del sistema educatiu i incorpori els acords a què s’ha arribat amb la comunitat educativa aquests anys. La intenció és eliminar la segregació escolar i alhora permetre la personalització de camins formatius a les necessitats dels alumnes. La nova norma preveu incorporar un reforç de la formació en valors i el desenvolupament de capacitats transversals (soft skills), com també els mecanismes d’autonomia i governació de les escoles. Es potenciarà l’educació afectivosexual i s’eliminarà qualsevol pes curricular de l’assignatura de religió, sense que hi hagi una alternativa obligatòria. I, el més important, s’incrementarà el finançament educatiu per arribar al llindar del 5% del PIB d’aquí cinc anys.
SANITAT Eliminació dels copagaments i millora del finançament
En l’àmbit sanitari, el propòsit del nou executiu és desfer el camí que s’ha recorregut l’última dècada, tant pel que fa a les minves en el finançament com en la introducció de copagaments i el desmantellament gradual del sistema en benefici de la sanitat privada. L’aspiració és que el 2023 la inversió sanitària arribi al 7% del PIB espanyol. Així, es preveuen millorar les condicions laborals i la contractació del personal sanitari, incloent-hi un pla específic de retorn per als professionals que hagin emigrat per desenvolupar la carrera a l’estranger. Al llarg de la legislatura s’eliminaran progressivament els copagaments introduïts el 2012, començant pels pensionistes i les llars en situació de més vulnerabilitat, i es fixaran garanties perquè no es puguin introduir altres copagaments que no atenguin la situació socioeconòmica de les persones, incloent-hi els copagaments pel transport sanitari no urgent, pels productes ortoprotètics i pels dietètics. També s’estudia introduir progressivament la salut bucodental en el sistema nacional de salut. I també es recuperarà el caràcter universal de la cobertura sanitària.
NOUS DRETS I MEMÒRIA Llei d’eutanàsia i liquidació del franquisme
En l’àmbit de l’ampliació de drets civils hi figuren la llei d’eutanàsia –que ja té un fort consens social i suport parlamentari garantit– i el pacte de govern que afecta l’aprofundiment de la llei de Memòria Històrica de Rodríguez Zapatero, amb la prohibició expressa de l’exaltació del franquisme, com també la nul·litat de les condemnes i sancions de tribunals, jurats i altres òrgans penals, administratius o militars dictades durant la guerra civil espanyola o la dictadura per motius polítics, ideològics, de creença o d’orientació sexual, identitat o expressió de gènere. També s’auditaran els béns espoliats pel franquisme per tornar-los als seus titulars legítims, amb una especial menció a la recuperació immediata del pazo de Meirás per al patrimoni públic. S’agilitaran les exhumacions de les víctimes de la repressió franquista. El 31 d’octubre serà declarat dia de record per a totes les víctimes del franquisme, i el dia 8 de maig com el dia de reconeixement a les víctimes de l’exili. I es derogarà la llei mordassa, mitjançant la redacció urgent d’una nova llei de Seguretat Ciutadana.
CONFLICTE TERRITORIAL Diàleg amb Catalunya i reforç de l’autogovern
La menció de Catalunya en el pacte de govern és eloqüent però breu, atès que el pes de la negociació del conflicte territorial s’ha desplegat sobretot amb Esquerra Republicana i el PNB: “Abordarem el conflicte polític català impulsant la via política a través del diàleg, la negociació i l’acord entre les parts que permeti superar la situació actual”.
A més, es crearà un comitè d’experts per contribuir a dilucidar un marc competencial clar en les relacions Estat-comunitats autònomes, i es preveu un nou sistema de finançament autonòmic. Hi haurà, a més, una desconcentració institucional de l’Estat, cosa que comportarà traslladar del tot o parcialment les seus de diverses institucions i organismes públics a diferents ciutats del conjunt d’Espanya. Aquest marc de descentralització també afectarà l’autonomia dels ajuntaments, i les seves competències i les capacitats s’ampliaran. Entre altres mesures previstes, els municipis tindran capacitat d’intervenir en les zones calentes on es detecti una inflació patent dels preus dels lloguers.