El rebut de la llum: emergència social
Dotze vegades apareix la paraula pla i només sis la paraula
llei en l’apartat sobre canvi climàtic. És un indici del seu caràcter voluntarista i benintencionat? La nova legislació és la punta de llança de les polítiques per afrontar l’emergència climàtica. Però el focus ambiental s’amplia: una llei de plàstics d’un sol ús, nous espais protegits, increment del finançament de les polítiques de biodiversitat, actualització de la llei de Costes i la llei de Benestar Animal.
Podem introdueix l’objectiu que el 2050 el 100% de l’electricitat sigui renovable, el motor que ha d’arrossegar la transició energètica. El cor dels canvis gira entorn de la “reforma del sistema elèctric”, amb què es pretén anar prescindint dels combustibles fòssils i aconseguir uns “preus assequibles” de l’electricitat per a les llars i les empreses. Una meta prioritària és posar fi a la sobreretribució d’alguns modes de generació elèctrica: els beneficis caiguts del cel que obtenen els salts hidroelèctrics o les centrals nuclears gràcies al peculiar mercat majorista i unes inversions ja amortitzades.
També es promouran “normes legals” perquè la reducció dels costos de les energies renovables “es traslladi” al preu final que paga l’usuari, fet que ara amb prou feines es nota. En aquesta línia, es promet “modificar” el rebut de la llum, tot i que no es concreta ni “pla” ni “llei”, cosa que exigirà molta brega amb les companyies elèctriques, que invoquen els elevats costos fixos del sistema. La intenció, en qualsevol cas, és reduir el percentatge que ara representa el component fix al rebut de la llum (potència) i donar més marge al component variable (consum en kW), un estímul per estalviar energia i abaratir despeses.
També es fa servir un eufòric “revisarem” referit al final dels subsidis que rep el gas (pagaments per capacitat, en l’argot). Tot i així, la fermesa més gran es reserva als “plans d’acció urgent” a les comarques “afectades” pel tancament de les tèrmiques de carbó i les centrals nuclears.