La via de l’eurosuplicatori
El Parlament Europeu sol concedir la suspensió de la immunitat
La via del suplicatori al Parlament Europeu en el cas d’Oriol Junqueras va prendre forma ahir amb l’escrit de l’Advocacia de l’Estat. A diferència de la Fiscalia, que va advocar perquè el Tribunal Suprem executi de seguida la inhabilitació del president d’ERC per la seva condemna ferma, l’Advocacia de l’Estat va informar a favor que Junqueras exerceixi d’eurodiputat mentre es demana el suplicatori a l’Eurocambra per superar la seva immunitat.
UN PROCEDIMENT LENT
La tramitació del suplicatori al Parlament Europeu és més lenta que a les Corts Generals espanyoles. Tot i que no està concretat a l’article 9 del reglament intern de la Cambra, és un procés que dura, com a mínim, uns mesos –mig any, de mitjana, per bé que en un cas tan polititzat es podria estirar més–. El seu punt de partida arriba quan l’autoritat nacional competent –en aquest cas seria el Suprem– sol·licita al president del Parlament Europeu aixecar la immunitat d’un dels seus diputats.
L’ANÀLISI, EN UNA COMISSIÓ
El president de l’Eurocambra trasllada llavors la sol·licitud a la comissió d’Assumptes Jurídics –té 25 membres de tots els grups parlamentaris–, que estudia la demanda “sense demora però tenint en compte la seva complexitat relativa”. Nomena un ponent i obre un procés en què es reserva la capacitat de demanar “tots els aclariments o informacions que consideri necessaris per formarse un criteri sobre la procedència de la suspensió de la immunitat”.
JUNQUERAS PODRIA PARLAR
El mateix titular de la immunitat que es demana d’aixecar té “una oportunitat de ser escoltat i aportar els documents o elements de prova escrits que estimi oportuns”, segons fixa el reglament. Aquesta audiència disposa d’una exposició inicial de quinze minuts prèvia al torn de preguntes dels parlamentaris.
Tot i això, Junqueras, si es tramita el suplicatori, no podria ser present a la resta de debats de la comissió. Totes la sessions s’han de fer a porta tancada.
VOTACIÓ DEL PLE
Completades les sessions, la comissió d’Assumptes Jurídics emet una recomanació dirigida al ple de l’Eurocambra. Una opinió sobre l’admissibilitat del suplicatori, però en cap cas sobre la culpabilitat del diputat ni la procedència de perseguir penalment els actes o opinions que se li atribueixen.
Aquesta proposta de decisió s’inclou en l’ordre del dia del següent ple de la Cambra i no s’hi poden presentar esmenes. Se celebra el debat parlamentari i se sotmet a votació al ple per majoria simple dels 751 eurodiputats.
VIGÈNCIA DE L’ACTA DE DIPUTAT
Si s’accepta el suplicatori, el president del Parlament Europeu ho comunica immediatament al diputat i l’autoritat nacional competent, és a dir, a Junqueras i al Suprem. Formalment, malgrat que s’aixequi la immunitat, l’eurodiputat no perd l’acta, ja que no és un veredicte, sinó que es dona permís per ser jutjat. Tot i això, sobre el líder d’Esquerra ja hi pesa sentència ferma, de manera que en el seu cas sí que cauria la immunitat.
VIA HABITUAL
La via del suplicatori és relativament habitual a l’Eurocambra. En la passada legislatura (2014-2019), per exemple, es van presentar 70 casos –61 en l’anterior–. Des que va començar el present mandat, al juny, ja se n’han reclamat cinc. En la gran majoria de casos s’acaba concedint.