ERC i Espanya
El congrés d’ERC, després dels dies transcorreguts, ha deixat un missatge clar al PSOE, centrat a fer-los veure que han d’acceptar la seva agenda per a Catalunya i que no és necessari assumir les seves tesis per a Espanya. Un canvi de fons en l’estratègia històrica d’ERC que durant la Segona República va intentar defensar amb totes les seves forces la república espanyola. Si en el passat el pacte de Sant Sebastià pretenia crear una nova Espanya, que superés el retard espanyol i donés cobertura al nacionalisme català i basc, els nous pactes de Pedralbes busquen limitar el paper d’aquesta en la construcció de la futura Catalunya.
El que sembla perseguir ERC és que el PSOE perdi la por abans d’endinsar-se en el bosc al qual lentament s’està acostant. Busquen una prova de valor que certifiqui que Pedro Sánchez té la suficient gosadia per deixar enrere la doctrina de l’emboscament i assumir l’abraçada política.
Ja no es tracta de reprendre la història on la va deixar la Segona República o la transició espanyola, sinó que l’esquerra espanyola ajudi l’esquerra catalana independentista a aconseguir els seus objectius en el marc de la llei. La dinàmica històrica ha canviat fins a tal punt que ja no és possible sobreviure en la política espanyola amb la por de què diran demà pel que s’està fent avui.
El PSOE ja sap que podrà governar si aconsegueix controlar la por paralitzant del què diran i ERC fa el mateix amb l’independentisme intransigent. El nou espai que tots dos partits estan dibuixant amb l’alè d’Unides Podem pretén treure Espanya de l’immobilisme per poder garantir el desbloqueig a Catalunya de jutges, fiscals i advocats de l’Estat. Si arriba el desitjat acord que persegueix el PSOE, tindrà poc interès continuar mantenint l’art de la dissimulació i serà més efectiu governar amb gosadia. I només és possible tenint el valor de subordinar l’agenda espanyola a la catalana. El que ERC buscarà amb l’acord de la coalició d’esquerra és convertir-la en la coalició catalana.
Com més demani al PSOE, més aconseguirà impedir que s’instal·li en la societat espanyola el tedi, la mandra i el desig de tranquil·litat, que és una de les armes més mortíferes per a qualsevol tipus de revolució, fins i tot aquelles que es pretenen realitzar respectant la llei.